Blog Radical

PROJECTE 6 - Valoració personal

2010-04-23T08:43:00.000-07:00

PROJECTE 5. Power point-Hegel

2010-04-16T08:01:00.000-07:00

En aquest power point es mostren els trets més característics del filòsof Georg Wilhelm Friedrich Hegel:

Hegel

View more presentations from papuchi.

Activitat 22

2010-04-02T04:22:00.000-07:00

En aquest fragment de l’anàlisi de causalitat, Hume ens mostra no tan sols una visió sobre el concepte de relació causa i efecte, sinó també ens explica la crítica a la relació de causalitat.
Amb l’exemple que explica respecte Adam, es veu molt clara l’evidència de les afirmacions de Hume, aj que només podré analitzar els fets que s’esdevenen a través de l’experiència, és a dir, mitjançant la conjucció constant podem deduir i fer suposicions del que probablement succeirà. Però, en el cas d’Adam s’observa un punt de vista totalment diferent perquè aquest no parteix de l’experiència i per tant no té cap certesa sobre el que pot succeir en un futur. A diferència d’aquest personatge, la societat mitjançant els hàbits i costums ja viscuts, ens ajuden a guiar el nostre coneixement, en certa forma incomplet, a afirmar un costum que és i ha sigut però podria no ser com nosaltres esperem que ho sigui.
Per últim, segons Hume podem estar segurs que entre un fet i un altre, és a dir, entra una causa i efecte no hi ha d’haver necessàriament una connexió necessària, sinó només la seguretat que ens transmet la incertesa sobre com seran i actuaran determinades lleis sobre els objectes en un futur. Llevat d’això podem dir que mai captarem una certesa absoluta sobre la igualtat del futur envers el passat, ja que només hi ha probabilitat, experiència i costum.

Activitat 21

2010-04-01T04:16:00.000-07:00

En aquest breu fragment de l’ anàlisis de la causalitat, Hume ens explica a través de diversos exemples la relació causa i efecte i les qüestions de fet que li corresponen. És a dir, el fet que quan colpegem una bola de billar hagi de tocar necessàriament a l’altre i posteriorment moure aquesta última, no és res més que aquest lligam permanent entre causa i efecte. Però, com sabrem amb certesa absoluta que aquestes boles generaran moviment, o un efecte a partir de la causa?
Segons l’escepticisme de Hume, aquests fets no els podem conèixer completament, ja que sempre han succeït igual però podrien no fer-ho. Per tant, aquest concepte entre causa i efecte s’entén a través de la memòria. Les qüestions de fet no són ni poden ser totalment veritables perquè aquestes depenen de l’experiència i aquest no és criteri, el qual demostri la realitat de les anticipacions realitzades. Per aquesta raó, entenem que les proposicions futures no són menys intel•ligibles que les actuals, cosa que dóna lloc a una dependència del criteri de l’experiència, és a dir, a través del que ja hem observat.

PROJECTE 4. Pensament i filosofia hegeliana

2010-03-31T03:55:00.000-07:00

Georg Wilhelm Friedrich Hegel va ser el filòsof, el qual va emfatitzar el idealisme alemany. Aquest idealisme, també anomenat idealisme hegelià, va marcar un abans i un després en la història de la filosofia.

Per a Hegel, la filosofia és l’autoreflexió de l’esperit, entès com la realitat que va desenvolupant-se des del que és simple i inferior fins al que és complex i superior, tal com és l’Esperit Absolut. Per tant, la filosofia seria la realització d’aquest Esperit Absolut que pot identificar-se com l’autoconeixement de Déu en si mateix, que és la totalitat de la realitat al llarg del temps i de la història humana. Aquesta realitat, ha d’experimentar tres fases del anomenat procés dialèctic, la simplicitat, escissió i reconciliació. És a dir, l’evolució d’un concepte que a la vegada va formant repetidament nous contrasts que troben la seva solució, la qual dóna lloc a nous contrasts i solucions.

Però, el caràcter de la dialèctica de Hegel no només abasta l’estructura de la realitat sinó també la del coneixement. La teoria que tracta sobre la realitat també requereix una referència sobre aquest coneixement i també envers el saber i el pensar. Per tant, Hegel afirma que a causa que la realitat sigui dialèctica el coneixement també ho serà, a més a més de considerar les diferències entre realitat i coneixement, inadequades.

En definitiva, la filosofia de Hegel es redueix en un concepte clau, la realitat per part de l’home és comprendre tot el desenvolupament de l’esperit.

Aquí, podreu trobar informació més detallada sobre la filosofia i el pensament hegelià:

http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=588
http://www.uca.edu.sv/facultad/chn/c1170/aproximacionahegel.html
http://www.monografias.com/trabajos10/geor/geor.shtml

Activitat 20

2010-03-30T03:46:00.000-07:00

La filosofia del jo és una activitat de raonament i reflexió la qual, un cop estudiades les teories intuïdes per Descartes, semblen impossibles de contradir. Però, potser els atributs que complementen el concepte i essència del jo no són del tot ferms i indestructibles. És a dir, l’escepticisme més absolut pot arribar a dissoldre el dogmatisme més pur, en un àmbit cartesià contradictori, en el que els cossos i sobretot Déu estan justificats com a afirmacions veritables i absolutes a través del jo. Per tant, la construcció d’una filosofia amb un element essencial, el subjecte.
A partir d’aquí, serà quan mitjançant una filosofia que parteix de l’ésser humà, Hume raonarà i negarà l’existència immutable i intemporal del jo, afegint arguments sòlids els quals podem extreure la impossibilitat d’arribar a una existència de la veritat i per tant, la contradicció a l’única realitat absoluta i vàlida de Descartes, el jo.
Per últim, segons el meu punt de vista, el jo no pot existir, ja que és un concepte el qual manca de raonament perquè aquest és intemporal pel fet de dependre d’una existència total i d’una impressió, la qual no ens mostra ni l’existència ni la causa de les coses.

Activitat 19 - Comentari de selectivitat

2010-03-29T03:39:00.000-07:00

En aquest text, Descartes ens introdueix amb la irracionalitat d’aquells que pensen de forma imaginativa, concloent així, amb un raonament que segons el filòsof, es absent d’enteniment i sentit. És a dir, l’objectiu en aquest fragment de Descartes és la defensa de Déu i de la seva existència a través d’exemples, els quals tenen la imaginació regint el seu coneixement. Per tant, els mateixos que erraran al qüestionar l’existència de Déu i de les idees que aquest transmet.

Inintel•ligible: que no es pot entendre o qüestionar, que manca de raonament.
Imaginació: acte en el que pensem conceptes poc probables o por habituals.

Independentment del contingut del text i responent a l’enunciat d’aquest apartat, podem fer referència al mètode cartesià i el seu dubte metòdic. En primer lloc, segons Descartes, per arribar a una veritat absoluta i immutable haurem de dubtar de tot el que ens envolta per arribar finalment, a un concepte indubtable. Aquest concepte o realitat total serà el jo. Per tant, per arribar a la certesa necessitarem dubtar primer dels sentits, ja que són aquells que no se’ns presenten amb claredat i distinció. A continuació, a partir d’aquesta declaració, podem dir que només a través de la intervenció del nostre enteniment i del nostre coneixement podrem comprendre i assegurar que ens transmeten els sentits un cop s’hagi partit del subjecte, és a dir, del jo.
Per últim, amb la formació d’una filosofia basada en el subjecte, Descartes ens mostra el pensament partint d’un raonament estricte i a la vegada regit pel dubte, no sols dels sentits sinó també envers la realitat més immediata i les matemàtiques.

A diferència d’altres autors com Plató o Sant Agustí, Descartes no pren l’ànima com a base i fonament de tota la seva filosofia. Tot i així, la referència d’aquesta en els seus escrits ens mostra una visió molt clara d’una dualitat entre cos i ànima molt propera a la que ens explica Plató. Aquesta dualitat però, té per part de Descartes una sèrie de conseqüències, les quals Plató no introdueix encara que l’essència d’aquesta idea o pensament és la mateixa. D’altre banda, el interès d’aquesta separació i independència entre cos i ànima que ens ensenya Descartes és fàcilment comparable amb la filosofia que raona Sant Agustí, ja que aquest a diferència dels dos filòsofs anteriors, presenta uns coneixements únics i centrats en dos conceptes, Déu i ànima.

Segons la meva opinió, Descartes manca de certs arguments en els seu raonament sobre el coneixement de l’ànima i el cos i també el que aquests comporten. La simplificació de Descartes sempre present en la seva filosofia, sembla molts cops contradictòria, ja que la separació dissimulada entre cos i ànima a la que es refereix també Plató en els seus escrits anteriors, pot resultar complexa i en molts exemples incoherent.
Des d’un punt de vista personal, Aristòtil adquireix u una filosofia més amena i entenedora on contràriament a Plató i Descartes(aquest últim autor posterior), reflexiona sobre una unió eterna i substancial entre cos i ànima, és a dir, la formació d’un mateixa realitat i a la vegada, la justificació sobre una explicació nul•la de les idees sobre les causes de les coses. Per tant, al formular una teoria més realista i immanent podem apropar-nos més a un model de món totalment sensible i real a diferència de l’explicació efectuada per Plató i Descartes, on es mostra una projecció duplicada i complexa sobre el coneixement d’aquest cos i ànima.

Activitat 18

2010-02-23T11:18:00.000-08:00

Sota el meu punt de vista, la realitat fora de la ment és un fet el qual no és existent. La raó d’aquesta opinió és el fet del jo i les conclusions i reflexions que aquest comporta, ja que el que és real és l’acte per el qual jo estic penant aquella realitat. És a dir, serà una realitat, no per estar fora de la ment sinó perquè aquesta activitat parteix d’un subjecte. Per tant, només podrem afirmar idees, les quals la seva base estigui situada en el jo, i no en un objecte extramental sostingut en l’essència del concepte. Aquest raonament elaborat a través de les evidències de Descart són un concepte unitari ferm, ja que aquest jo és etern i indestructible i en conclusió, es pot dubtar de tot menys del fet de que un mateix dubta a la vegada que no puc saber i afirmar una realitat fora del fet de que jo la pensi, ja que ja no l’estaré pensant i per tant aquest serà un argument dubtós i erroni.

Crítica al geni maligne de Descartes

2010-02-12T11:58:00.000-08:00

En aquesta imatge, es mostra una crítica referent al concepte entès per Descart sobre el geni maligne. Un personatge i a la vegada una hipòtesi creada per el propi filòsof amb el propòsit de reforçar el coneixement matemàtic.

Procés del coneixement segons Descartes

2010-02-12T11:50:00.000-08:00

En aquest esquema, hi apareix explicat breument el procés del coneixement de la veritat segons Decart, juntament amb els diferents elements que el formen:

Activitat 17

2010-02-12T11:40:00.000-08:00

Aquest text de Descart ens explica i raona com mitjançant una sèrie de meditacions i coneixements, el filòsof aconsegueix arribar a la certesa total i absoluta dissolent així, en aquest cas, qualsevol teoria o suposició escèptica. En questa demostració basada en el dubte, hi apareixen tres esglaons diferents on Descart dubta dels diferents elements que cada un conté trobant finalment, una primera evidència constant i indestructible. Aquests tres passos per arribar, al que serà per al filòsof, el centre de la filosofia, són:

Primerament, l’acció de dubtar en els sentits per la raó, la qual les coses probables que ens proporcionen aquests sentits, ens enganyen i per tant, no ens hem de refiar d’aquells que ens han enganyat almenys una vegada.

En segon lloc, la incapacitat de distingir una realitat vertadera, ja que no sabem del cert si la realitat es troba en un concepte present o en un món distingit per els somnis.

A continuació, després de sotmetre en dubte aquests aspectes, junt també amb les qualitats primàries, Descart posa en dubte les diferents veritats matemàtiques, formulant juntament dos hipòtesis per poder reforçar aquest coneixement lògic.

Finalment, aconsegueix a través de l’elaboració precisa de múltiples mètodes i raonaments, una important evidència i síntesi, la qual ens porta a una filosofia metòdica basada en el jo, com a argument primari i immutable.

Activitat 16

2010-02-12T09:01:00.000-08:00

En aquest text, Descart ens explica i raona de forma pràctica els diferents passos a seguir per poder arribar a la veritat. Per tant, per establir una lògica i una raó pures, hem de regir-nos per aquestes evidències bàsiques sense desviar-nos cap a altres coneixements els quals, queden en sospita.Primerament, segons Descart no ens hem de precipitar i no acceptar coma vàlid qualsevol raonament, ja que podria portar-nos a uns judicis mal plantejats. En segon lloc, dividir el concepte primari en múltiples parts, tan com siguin necessàries arribant així, a un enteniment dels diferents elements a través de idees clares i distintes. A continuació, per obtenir una veritat superior haurem de realitzar un procés contrari al anterior, és a dir, ordenar les diferents parts dividides i anar reconstruint-les a través de la deducció d’un menor a major grau a mesura que s’avançava el procés. Finalment, després de realitzar la conclusió, revisar les diferents parts obtingudes per tenir major seguretat, adquirint així un correcte concepte de veritat i raó.

PROJECTE 3. Autors influents en la filosofia de Hegel.

2010-02-06T10:25:00.000-08:00

Molt influït per les idees dels grans pensador grecs, encara que també va conèixer les obres de l’holandès Baruch Spinoza, del escriptor francès Jean-Jacques Rousseau i d’altres autors alemanys com Immanuel Kant, Johann Gottlieb Fichte i Schelling. Encara que moltes vegades les seves teories van discrepar dels autors anomenats, la influència que van exercir sobre ell es evident en els seus escrits.

L'obra de Hegel es pot considerar com la maduresa filosòfica i cultural de la tradició occidental. La seva filosofia passa per ser l'últim gran sistema filosòfic, en el qual conflueixen pràcticament totes les filosofies anteriors. El mateix Hegel va interpretar així el seu sistema, com l'estat de maduració i unitat interna de tot el pensament anterior a ell (així ho fa en les seves Lliçons sobre la història de la filosofia). La filosofia de Hegel es basa en la relació entre els dos conceptes fonamentals de la filosofia anterior: la natura (en la filosofia grega) i l'esperit (en la filosofia cristiana i, a partir de Descartes, en la filosofia moderna). Hegel pretén la unitat interna i la connexió entre natura i esperit, de manera que pugui elaborar una teoria unitària, total i tancada sobre la realitat en la seva totalitat. Però per a això Hegel necessitava revisar i superar la filosofia de Kant, que era la que havia assolit major maduresa però que, en canvi, oferia més dificultats per a aquest projecte de sistema filosòfic unitari, tancat i total.

Aristòtil concebia la filosofia com la tendència a un saber universal i necessari de la realitat total. Per a Kant aquesta tasca serà una cosa inabastable per la limitada raó humana (i per això per a Kant la filosofia era una crítica). Hegel, corregeix Aristòtil afirmant que la filosofia ha de deixar de ser "tendència" al saber per ser un efectiu i ple Saber, i corregeix a Kant dient que ha de ser ciència (i, per tant, no crítica, sinó sistema) : el sistema absolut de la totalitat del real (un sistema racional).

Activitat 15 - Creus que es pot demostrar l'existència de Déu?

2010-02-06T09:36:00.000-08:00

Com a resposta a la qüestió plantejada, crec que no es pot demostrar l’existència de Déu. El concepte de Déu que té actualment i que tenia la societat és principalment universal, ja que tothom sap de que estem parlant i quin significat té el concepte de Déu no només per a múltiples religions i els seus creient, sinó que també per a les persones atees. Però aquest coneixement sobre Déu no ha de ser necessàriament verídic. Cometem el mateix error afirmant una suposada existència de Déu, la qual ha estat ensenyada i en molts llocs imposada, la raó per la qual sabem sobre que ens estan parlant, al igual que realitzem la mateixa falta negant una possible existència d’aquest.

Per tant, sota el meu punt de vista s’hauria de respectar però també negar qualsevol argument referent a una justificació de l’existència d’un concepte totalment abstracte i incomplet creat per una total populisme i afirmat per una falta de proves absoluta que ens porta a creure una idea la qual, no estem segurs si realment existeix o no.

Activitat 14 - Carta a Meneceu

2010-02-06T08:53:00.000-08:00

En aquesta carta, Epicur dona consell a Meneceu mitjançant les seves idees i creences mostrant una clara visió dels aspectes més generals i destacats, els quals Epicur explicava als altres intentant raonar respecte les seves afirmacions. L’objectiu de felicitat mitjançant la filosofia, la clara ignorància al món dels Déus, la satisfacció de la mortalitat allunyant així el concepte abstracte de Epicur amb relació a la mort, la estabilitat de l’ànima per obtenir una vida tranquila i feliç i la importància de la dualitat entre plaer i dolor són els principals aspectes que el filòsof escriu en aquesta carta, destinada a una reflexió i meditació personal.

Títol: Els principis bàsics de la filosofia d’ Epicur.

El text d’ Epicur és un exercici d’ensenyança de les seves valoracions personals envers la seva filosofia, dirigit en aquest cas a Meneceu. El filòsof ens mostra constantment el seu ideal de vida, ja sigui a través de la correcte elecció dels plaers i els dolors, a partir d’ atènyer totalment la felicitat mitjançant el seny, la bellesa i la justícia o també amb una total ignorància al món dels Deus i tot el que aquest comporta, com sobretot la ignoració de la mort, ja que aquesta no és res per a nosaltres a causa de l’ absència de sensacions que té respecte a la vida, un concepte bàsic en la filosofia d’ Epicur i el qual el podem entendre amb aquesta carta.
Per tant, en aquest text podem distingit el que serien les idees més positives per a la vida segons el filòsof. La comprensió i la importància que té la filosofia i la seva activitat no sols per un grup determinat, sinó per a tota la societat. Així doncs, un cop assolit aquest pas podem arribar al concepte de savi que té Epicur, mitjançant un correcte criteri en quant a l’opinió de la vida i la mort, és a dir, el savi no té por a la mort ni el considera un mal, ja que mentre som vius, la mort no existeix i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som. Per aquesta raó, les persones han de portar una vida complementada amb plaers, principi i fi d’una vida feliç perquè és incoherent qui s’angoixi durant l’espera no només per la mort sinó també per la creença als Déus. Tot i així, amb aquesta carta, Epicur ens vol fer entendre que els desitjos i els plaers na han de se innecessaris i amb un luxe afegit, ja que podria ferir la salut del cos i ànima evitant així assolir una felicitat completa.

Aquesta carta escrita per Epicur, ens mostra les seves creençes i idees, les quals estan basades principalment amb el cos i tot el que aquest comporta. Per tant, la seva filosofia la podem comparar basicament amb la filosofia imposada per Plató. La introducció per part de Plató, de la importància de l’ànima, ja sigui durant la vida o la mort, ens distància de la filosofia d’ Epicur, el qual es centra sobretot en comportaments del cos humà i els significat que té la vida en si, ignorant així el concepte que té Plató sobre la mort.

Activitat 13

2009-12-28T13:07:00.000-08:00

En aquest text, Aristòtil fa una clara referència la seva ètica i als aspectes que aquesta comporta com per exemple que és i quins tipus de virtut hi ha segons aquesta teoria. Amb la referència que aquest filòsof fa del terme mitjà podem relacionar les seves característiques amb les conclusions que fa en aquest petit fragment. Aquest terme mitja és el situat entre l’excés i el defecte però no és solament això sinó que aquest s’adquireix a través d’un desenvolupament de la virtut i un ensenyament i aprenentatge continu. Però la mida d’aquest terme mitja no és de caràcter universal, ja que, cadascú pot optar quin és la seva pròpia posició segurament determinada per les diferents passions de l’ésser humà. Per tant, podem definir d’una manera general una posició intercalada entre el defecte i l’excés, però cadascú prendrà la posició que a ell li sembli més correcte. D’aquí deduïm que la moderació correcta determinada per la recta raó només podrà ser adquirida per aquells individus que hagin adquirit un bon hàbit a través de la repetició d’aquest.

Activitat 12 Qué ve abans l'ou o la gallina?

2009-12-28T12:53:00.000-08:00

Avui en dia, qui no s’ha plantejat aquesta pregunta i fins i tot intentar respondre-la. Dons bé, sigui quina sigui la resposta sempre hi haurà una afirmació el suficientment vàlida per refutar una opinió o un altre. Personalment, aquesta qüestió no tindria un plantejament tan filosòfic com la gent es pensa, ja que, si el plantegem així ens trobarem en un cercle constant en el que la resposta d’un serà la pregunta de l’altre i així successivament. Però, tot i així podem aplicar-ho amb algunes teories filosòfiques com per exemple la de Parmènides posteriorment nomenada també per Plató. Diríem que del no res no pot sortir res, és a dir, que ni la gallina pot haver sorgit del no res, ni l’ou pot existir sense l’ajuda de la gallina, per tant tornem a ficar-nos en un cercle continu sense cap mena de resposta vàlida. En canvi, si busquem un raonament més de caire científic, trobarem respostes no vàlides perquè no ho sabrem del tot cert però si més convincents. Amb això no vull dir que estigui excloent la filosofia d’aquesta qüestió, simplement apartar-me lleugerament, en aquest cas dels raonaments filosòfics per poder trobar una resposta des del meu punt de vista més fiable.

Activitat 11

2009-12-05T13:04:00.001-08:00

El gran filòsof intel·lectualista Aristòtil, ha sigut igual que el seu mestre Plató, una gran influència per a tota la filosofia posterior. Però, no tot són semblances el que relaciona Aristòtil i Plató, ja que, la teoria idealista platònica ha estat criticada i modificada en certs aspectes per la visió realista d’ Aristòtil, tot i que, fa referència en moltes ocasions a les afirmacions formulades per Plató. La característica i diferència principal entre aquest dos grans filòsofs, és que Plató actua de forma transcendent i Aristòtil actua des de dintre de la realitat, per tant, de forma immanent. A més a més, un altre aspecte molt significatiu que marca una gran marge entre les seves teories, és la crítica d’ Aristòtil fen referència al món intel·ligible i sensible i la relació entre les idees i les coses, ja que, Plató diu que les idees eren causes de les coses, en canvi, Aristòtil afirma que les idees no tenen perquè explicar les causes de les coses.

Un cop analitzats els principals trets d’ambdós filòsofs, Aristòtil des del punt de vista personal és el que crec que té una base i una explicació de les coses sensibles i la seva essència, més coherent. Aquesta decantació per aquest filòsof es deguda, a la defensa d’unes afirmacions molt més possibles i vertaderes que les de Plató. A causa del realisme aristotèlic, la teoria està basada en aspectes molt més propensos a la societat i molt més creïbles i entenedors. La creença de Plató en un món intel·ligible, el qual, està format per idees, les quals, estan separades de les coses sensibles i de la matèria, em fa pensar en una teoria més abstracta que ens allunya de l’obtenció de la realitat i la captació de l’essència i ens posiciona en un món sensible replet d’aparences, el qual, per Aristòtil és en aquest món on podem arribar a la veritat absoluta.

Temes tractats sobre Plató

2009-12-05T12:25:00.000-08:00

- El mite del Fedre.

- Distinció entre el món sensible i el món intel·ligible.

- Característiques de l’ànima.
- Funcions de l’ànima.

- Les idees (Idees de bé, bellesa i justícia).

- Conèixer i recordar (reminiscència).

- Participació de las coses sensibles de les idees.

- El demiurg.

- La dialèctica (símil de la línea).

- El mite de la caverna.

- La educació.

- Tipus de virtuts.

- Classes socials.

- El millor tipus de govern.

- Les lleis.

En aquesta pàgina podrem trobar les explicacions de les teories i alguns dels fragments dels llibres de Plató més detalladament i amb més precisió:

http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/9/Usr/ibjoa/Filos/tema2.html

L' ànima, parts i relacions amb l'ètica i la política.

2009-12-05T11:56:00.000-08:00

Ànima racional (immortal):

- Relacionada amb les parts del cos: cervell
- Relacionada amb el mite del Fedre: Auriga.
- Relacionada amb la virtut: prudència (fronesis).
- Relacionada amb les classes socials: els governants.

Ànima irascible (¿immortal?):

- Relacionada amb les parts del cos: pit.
- Relacionada amb el mite del Fedre: cavall bo, i bell.
- Relacionada amb la virtut: fortalesa (andreia).
- Relacionada amb les classes socials: els guerrers.

Anima concupiscible (mortal) :

- Relacionada amb les parts del cos: abdomen.
- Relacionada amb el mite del Fedre: cavall lleig, dolent i desbocat.
- Relacionada amb la virtut: temprança (sophrosine).
- Relacionada amb les classes socials: els artesans.

PROJECTE 2. Situació històrica europea a principis del segle XIX.

2009-12-02T13:44:00.000-08:00

A principis del segle XIX, l’emperador de França, Napoleó Bonaparte havia vençut als països enemics –Àustria i Rússia -, menys Anglaterra. I, per impedir el comerç britànic amb Europa, va ordenar el bloqueig continental a les embarcacions angleses.

Portugal era aliat de Gran Bretanya. Per aquesta raó, es va negar a participar del bloqueig. Com a resposta, els francesos van envair territori portuguès. La Cort lusitana es va refugiar a la seva colònia americana del Brasil on va estar fins el 1821. A la Península Ibèrica, les forces franceses es van apoderar també de Espanya. El rei Ferran VII va quedar en mans de l’emperador francès. En nombre del monarca captiu, els espanyols van reaccionar a la invasió. Per lluitar per la reconquesta del seu territori van formar juntes en diferents ciutats, coordinades després amb la Junta Central a Sevilla.

A la Campanya de Rússia, l’exèrcit napoleònic va patir moltes baixes a causa del fred. Finalment, a l’octubre de 1813 va ser derrotat per els aliats –Àustria i Rússia- a Leipzig. El 31 de març de 1814 els guanyadors van entrar a París. Napoleó va ser desterrat a l’Illa de Elba, prop de la costa italiana. Així es va iniciar a França la Restauració sota el regnat de Lluís XVIII.

A França, el rei Lluís XVIII, va iniciar l’any 1814 la Restauració jurant una “Carta”. A partir d’aquell moment, els súbdits tenien algunes confessions.
- Eleccions per càrregs públics.
- Llibertat religiosa i de premsa.
- Les càrregues impositives es distribuiran entre tots els ciutadans.

A Lluís XVIII el va succeir el seu germà l’any 1824, Carles X. Sis anys més tard, al dissoldre la cambra de diputats i no respectar la llibertat de premsa va provocar l’esclat de la revolució que introduí a Lluís Felip de Orleans.
La Revolució Francesa de 1830, va provocar una reacció en cadena a altres llocs d’Europa: Bèlgica es va independitzar d’Holanda, i Polònia de Rússia. Lluís Felip va regnar amb el suport de la burgesia liberal integrada per comerciants i industrials. Però, el rei va restringir la llibertat de premsa quan aquests sectors van començar a reclamar el sufragi universal i els socialistes van pretendre expropiar les riqueses als capitalistes. Va se rel comen¡ament de la Revolució de 1848.

A més a més, la imposició d’un nou ordre socioeconòmic i jurídic, demandat del liberalisme, era una realitat a l’Europa del segle XIX, i es va vincular a través del cercle revolucionari obert l’any 1789 i continuat en el 1830 i 1848, el de les Revolucions burgeses i liberals europees.

Principals pensaments de la filosofia de Plató

2009-11-22T11:08:00.000-08:00

Activitat 10

2009-11-22T11:05:00.001-08:00

En aquest petit fragment del Fedó, Plató ens mostra i ens explica la seva concepció de l’ànima i el cos, la qual pertany a la seva època de maduresa. Plató comenta explicant-nos el significat de l’ànima en si i la seva relació amb el cos i totes les coses sensibles que aquest comporta. Aquesta ànima, és un concepte que pertany al món intel·ligible, però a causa de la unió accidental entre cos i ànima, l’ésser humà està destinat a viure sense conèixer realment el seu objectiu, és a dir, el que realment desitja, la veritat. Per tant, les persones solament podem arribar a la veritat, quan aquesta ànima pregonera del cos es separi d’aquest, ja que, el cos és un organisme replet de desitjos i plaers, els quals no són més que matèria i els quals, ens desvien del nostre objectiu. Aquestes coses pertanyents al món sensible ens impedeixen descobrir la realitat absoluta perquè fins que no morim, la dualitat entre cos i ànima i el lligam el qual les uneix, no es trencarà. És a dir, únicament podem arribar al món de les idees amb la mort. Per tant, durant el llarg curs de la nostre vida no podem obtindre una raó absoluta sinó només apropar-nos a aquesta idea i aquest serà el filòsof, que a diferència d’altres pressionats per els plaers, intentarà arribar a aquestes idees immutables i indivisibles i es prepararà per la mort, ja que, és l’única via per arribar a conèixer la veritat.

Activitat 9

2009-11-22T10:03:00.000-08:00

1. Introducció. En aquest apartat, Equècrates demana a Fedó que aquest li expliqui les últimes hores que ell va passar amb Sòcrates.
2. Explicació del desig de Sòcrates per morir. Aquí, Sòcrates explica que al filòsof la mort no li hauria de preocupar, perquè l’objectiu del filòsof és conèixer la veritat, i aquesta s’aconsegueix amb la separació del cos i l’ànima.
3. Referent a la immortalitat de l’ànima. En aquesta part, Sòcrates exposa diferents arguments a favor de la immortalitat. Aquest arguments són: la successió de contraris, la participació a la vida, la semblança amb les idees, la reminiscència i l’àtica del domini del cos.
4. Objecció de Simies i Cebes. En aquest diàleg, aquests dos deixebles de Sòcrates aporten dos arguments en contra de la immortalitat de l’ànima. Simies diu que l’ànima és com l’harmonia del cos i aquest té por de que l’harmonia s’acabi quan mort el instrument, que seria el cos.
5. Resposta de Sòcrates a la seva objecció. Sòcrates afirma que Cebes i Simies estan a favor del coneixement com a reminiscència, per tant, a favor de que l’ànima existís abans del cos. Segons Simies, que diu que l’ànima és com una harmonia, Sòcrates diu que no pot existir l’harmonia abans que es creï aquest instrument amb el qual es realitzarà aquesta harmonia.
6. Últims moments de la vida de Sòcrates. Aquí, Sòcrates explica a els seus deixebles el que han de fer després de la seva mort. Aquesta part reflecteix la tristesa dels deixebles de Sòcrates fins en el moment en que es pren la metzina.

Activitat 8

2009-11-13T10:49:00.000-08:00

En aquest text, Plató ens mostra una definició i concepte del que són les idees, en aquest cas el coneixement. Però, per definir i arribar a la conclusió de què són aquestes idees i com podem captar la seva essència primer Plató vol arribar a saber què no són aquestes idees i quines característiques han de complir per no ser-ho. A partir d’aquesta reflexió, deduïm que el coneixement és un concepte pertanyent al món intel·ligible, és a dir, continua, immutable i perfecte allunyat de les coses sensibles i de la matèria, que ens desvia del nostre vertader objectiu. Aquesta situació de desnivell i desestabilització establert en el món sensible és el que Plató vol allunyar dels éssers, també relacionats amb el concepte del coneixement, i conduir-nos a la recerca d’un grau de coneixement centrat en les idees amb una validesa universal i totalment objectiva.

Activitat 7

2009-11-10T13:32:00.000-08:00

Plató, ens mostra amb el seu escrit del mite de la caverna, la seva pròpia visió de la vida i els conceptes i idees que la formen, però amb aquest text, Plató també mostra sense ell saber-ho una gran concordança entre la visió que ell té del món antic amb el món actual, amb la nostre vida totalment diferent a la vida de fa més de dos mil anys. Aquest text ha anat influint al llarg de la història de la filosofia , fins a arribar als nostres dies, on no només ha influït en la filosofia, sinó que també ha fet en altres àmbits molt comuns en la nostra vida diària i especialment, també en el cinema.
En l’actualitat, la societat viu en un món on la gran majoria de persones estan solament i exclusivament per un propòsit o objectiu, el de treballar per guanyar diners, poder permeteres certs luxes i no tindre cap tipus de preocupació alhora de comprar-se qualsevol objecte. Però realment, només vivim per aquest objectiu al llarg de la nostre vida, o es que estem acostumats a moure’ns a traves d’una capa totalment superficial i llunyana a lo que és realment l’essència de la vida, i la qual no ens deixa veure més enllà sinó només que aparences que ens converteixen en éssers sense un objectiu clar i precís, desconcertats sense saber molt bé quina és la direcció en la qual ens estem dirigint i manipulats per coses que realment no tenen cap significat, coses que ens tornen egoistes i possessius, coses que ens estan mostrant el que no són i que tan sols li donem aquesta importància tan ridícula i insignificant perquè ens limitem a veure només les ombres d’aquestes coses, el seu recobriment, i certament no sabem que hi ha darrere, no captem l’element en si, ja que, el món en que vivim es una falsa realitat, un món sensible. El mateix que nosaltres en certa forma estem creant, no només a nivell personal, també a nivell social. Estem tant acostumats a veure i alimentar-nos, ja sigui de campanyes publicitàries de tot tipus o de productes que la televisió ens ven, que pensem que allò acaba sent real, ja que, aquell objecte en particular que desitgem i que pensem en adquirir-lo no és res més que un conjunt de sensacions i sentits que per a nosaltres signifiquen molt més que això, és a dir, una idea de felicitat, quan només són aparences, ja que, la realitat segons Plató, la trobem en un món intel·ligible on la idea màxima de bé està representada per el Sol. Un element que nosaltres estem tapant cada vegada més per múltiples gasos i fums generats per la fabricació dels propis objectes sensibles, els quals creen aquesta matèria que ens impedeix veure la idea de bé, el Sol, i que ens reté en un món fosc, que no deixa pas a la llum, i ens impedeix veure l’essència de les coses. És a dir, nosaltres mateixos moguts per el desig de plaer ens desviem del nostre objectiu real i creem un entorn que ens conduirà cap a un món imperfecte i material, el qual serà la nostra pròpia destrucció.

Aquest és un vídeo que ens explica la relació de la pel·lícula Màtrix amb la idea principal de "El mite de la caverna":
http://www.youtube.com/watch?v=h0i0A77wj4U&feature=PlayList&p=B0278B1FB2AE2B46&playnext=1&playnext_from=PL&index=51

Activitat 6 - Comentari de "El mite de la caverna".

2009-10-26T13:02:00.000-07:00

Aquest diàleg entre Sòcrates i Glaucó, ens mostra el contrast entre un món intel·ligible i un món sensible. Aquesta dualitat entra aquests dos conceptes ens els explica amb l’exemple dels homes que estan empresonats dins d’una espècie de cova. Plató ens introdueix aquest exemple perquè es pugui distingir i veure clara la idea que ell ens vol transmetre. Aquests presoners dins la cova, a causa del pas de altres individus i objectes veuen projectats en ells múltiples ombres per la llum del Sol. Però el que aquests presoners veuen no és l’objecte ni el so real dels individus que parlen sinó una falsa visió o idea d’aquest objectes, una visió de les pròpies ombres. Més tard, Plató ens explica què passaria si un d’aquest homes l’alliberessin a l’exterior. Aquest ésser, un cop fora de la caverna i acostumat al reflex i la llum del sol veuria un altre concepte i idea de les coses que van passant, que per a ell són una falsa realitat, ja que tots els objectes es mostren totalment diferents a com ell els veia i observava a l’interior. Aquest home li semblarà més vertader el que veia anteriorment que no pas el que veu ara un cop al exterior de la caverna, però realment la visió que ells tenien des de l’interior de la caverna era l’aparença i el que ell veu un cop a l’exterior és la realitat. Finalment, si aquest home el retornéssim en el lloc on estava anteriorment hauria de discutir entre els seus companys presoners, de les diferències que hi ha entre el que veuen ells i el que ha vist ell en el exterior, ja que, els presoners només veuen les ombres dels objectes i les persones que passen, però l’home que ha sortit a l’exterior d’aquesta caverna ha vist tot el concepte de l’objecte, és a dir, l’objecte en si. Amb aquest contrast entre realitat i aparença, Plató ens vol definir el món intel·ligible, que és ideal, perfecte i mortal i fen referència al món exterior, a diferència del món sensible, que no és més que una copia de l’altre referint-se especialment a l’interior de la caverna.

Explicació a través d'un vídeo, de "El mite de la caverna":
http://www.youtube.com/watch?v=nxVwsKNv08Q

Activitat 5

2009-10-25T04:27:00.000-07:00

En aquest text, Plató fa referència al intel·lectualisme moral formulat per Sòcrates. Basant-nos en les pautes d’aquest mètode que fa referència el filòsof podem dir que ell afirma que la gent normal creu que el coneixement no ens governa, és a dir, no es domina la ciència sinó un altre tipus de coneixement racional. Per tant, hi ha gent que considera que l’ésser humà és racional. L’anima segons Plató creu que té una part racional i irracional, alhora que també creu que el saber coneixement i ciència és una cosa bella.
Aquell que coneix el bé i el mal fa el bé, ja que, si fa el mal vol dir que no coneix el bé i per tant aquestes persones segons la teoria que fa referència en el text, haurien d’anar a l’escola i no a la presó. Aquesta ciència és per a l’home la millor auxiliar de l’enteniment perquè hi han persones que es deixen portar per les passions i no per les raons, és a dir, són esclaus del plaer. Però al contrari d’aquestes persones estan las que dominen la raó que saben que han de fer i com han d’actuar en cada moment.

PROJECTE 1. Georg Wilhelm Friedrich Hegel - Vida i obra

2009-10-03T02:52:00.000-07:00

Filòsof alemany, i màxim representant del liberalsime, va nèixer a Stuttgart el 27 d’agost de 1770, fill d’un funcionari de la hisenda pública, Hegel va créixer en un ambient pietista protestant y va estudiar els clàssics grecs i llatins. Animat per el seu pare per fer-se pastor protestant, en el 1788 va ingressar al seminari de la Universitat de Tubinga, on va començar una amistat amb el poeta Friedrich Hölderlin y el filòsof Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling, compartint amb ells el seu entusiasme per la Revolució Francesa i l’antiguitat clàssica. Després de completar un curs de Filosofia i Teologia, i decidir que no volia seguir la carrera religiosa, en el 179 va començar a exercir coma preceptor a Berna (Suiza). L’any 1797 va aconseguir un càrrec similar a Frankfurt, però dos anys més tard el seu pare va morir, deixant-li una herència que li va permetre abandonar el seu treball com a tutor.

En el 1801 es va traslladar a la Universitat de Jena, on va estudiar, escriure i on va aconseguir un lloc com a professor. Allà va concloure la Fenomenologia del esperit (1807), una de les seves obres més importants. Va estar a Jena fins octubre de 1806, quan la ciutat va ser ocupada per les tropes franceses i per aquesta raó es va veure obligat a fugir. Des de 1807 fins 1809, un cop gastada la herència paterna, va treballar com a redactor en l diari Bamberger Zeitung de Baviera. Però, el periodisme no li va agradar i l’any 1809 es va traslladar a Nuremberg.

Durant els anys que va residir a Nuremberg, Hegel va conèixer i va contraure matrimoni amb Marie von Tucher, de qui va tenir tres fills: una nena (que va morir al poc de néixer) i dos nens. Abans del seu matrimoni, Hegel havia tingut un fill il·legítim que acabaria vivint a la llar dels Hegel. Després de haver treballat amb la seva redacció durant sis anys, va publicar a Nuremberg un altre dels mes coneguts escrits, Ciència de la Lògica (1812-1816). En el 1816 va acceptar la càtedra de Filosofia a la Universitat de Heidelberg i, poc després va publicar de forma sistemàtica els seus pensaments filosòfics a la seva obra, Enciclopèdia de les ciències filosòfiques (1817). Seguidament, en el 1817 va ingressar a la Universitat de Berlín, institució en la qual va esposar i ensenyar el conjunt del seu pensament fins la seva mort, en aquella mateixa ciutat el 14 de novembre de 1831.

La última gran obra publicada per Hegel va ser La filosofia del Dret (1821), encara que algunes notes de les seves conferències i classes, junt amb apunts dels seus alumnes, van ser publicats després de la seva mort. En el conjunt d’aquests treballs es troben Estètica(1832), Lliçons sobre la filosofia de la religió (1832), Lliçons de la història de la filosofia (1833-1836) i Lliçons de la filosofia de la història (1837). Molt influït per les idees dels grans pensadors grecs, també conegué les obres del holandès Baruch Spinoza, Johann Gottlieb Fichte y Schelling. La filosofia de Hegel va sorgir estretament vinculada amb la situació social, cultural i filosòfica del seu temps, a la vegada que és una resposta racional als problemes plantejats per aquella situació.

Pàgines amb més informació sobre la seva vida i principalement la seva obra:

http://www.monografias.com/trabajos10/geor/geor.shtml

http://www.tarahumaralibros.com/especial/?id=55481

Activitat 4 - Del no res no pot sortir res

2009-09-30T14:20:00.000-07:00

Aquesta frase, utilitzada per Parménides ha sigut clau per el desenvolupament de la filosofia que ha arribat fins els nostres dies. Alguns filòsofs presocràtics l’utilitzen per raonar don provenen sobretot els diferents elements del logos i la physis, és a dir, aquests elements no poden tenir ningun origen concret, sino que són eterns i han estat sempre presents. Hi han múltiples conclusions sobre el significat d’aquesta frase, però totes tenen un punt en comú. No podem parlar del no res, ja que, no hi ha vocabulari existent per parlar-hi perque a la mínima que ja emprem termes existents per descriure el no res, estem descrivint alguna cosa que ja és, que es pot pensar i que és real. D’alguna forma ens trobem limitats per les postres pròpies paraules. D’aquest no res no podem extreure cap element tangible, ja que, aquests elements del cosmos són i han sigut constants sempre. Tot és en conjunt, una roda sense ningun inici ni final, sense passat ni futur, i a causa d’aquesta deducció, l’eternitat és l’opció correcta perque no es pot passar del no ésser al ésser.

Activitat 3

2009-09-28T13:50:00.000-07:00

En els cinc petits fragments de Parmènides, podem analitzar la visió que ell té respecte l’ésser. El seu coneixement es basa en el que és i que no és no-esser. És a dir, l’ésser és únic, no hi ha un altre, és irrepetible i per tant en contraposició diu que no és i que és necessàriament no-ésser, ja que, com no existeix, no pots pensar-hi, no pots treure ninguna conclusió vàlida. D’altre banda, aquest ésser ens diu Parmènides, que és equivalent al pensament perquè el fet de pensar és real i per tant l’esser també ho és. En conclusió amb aquest raonament, és que allò que es pot dir i pensar ha de ser, ja que, sinó hi fos no hi podriem pensar ni dir perquè en el moment en que estem actuan vol dir que allò amb el que ens basem existeix perquè del no res no pot sortir res. Finalment, Parmènides veu l’ésser com una esfera eterna, que sempre retorna al mateix lloc. Una esfera present i continua.

Activitat 2

2009-09-28T13:30:00.000-07:00

Heràclit, ens vol fer entendre en aquests fragments que l’home és un ésser capaç d’utilitzar la raó, però aquest ésser humà ignora i desconeix dels seus actes. D’altre banda, el filòsof creu que la naturalesa (physis) i el logos estan formats per elements contraposats però a la vegada dependents un de l’altre, ja que, un sense l’altre no podrien existir. Finalment, Heràclit ens fa veure que realment la natura està en un canvi etern i continu i que tot els elements per molt diferents que siguin estat totalment relacionats.

Els orígens de la filosofia

2009-09-28T13:11:00.000-07:00

La filosofia grega no va començar a Atenes sinó a les colònies gregues de l'Àsia Menor. A ciutats com Milet, Efes, Clazòmenes, hi va haver condicions especials per produir aquesta nova manera de mirar el món i els éssers humans.

Activitat 1

2009-09-28T13:03:00.001-07:00

Anaximandre agafa les dues referències de l’ésser humà: naixement i destrucció, segons les quals son imprescindibles per entendre un ordre en el temps. Interpreto que aquest ordre en el propi ésser humà que s’ha de preocupar, -segons les necessitats que li dona la vida -, de trobar un equilibri o que li porta a la destrucció, per exemple, si apliquem això a la actualitat i posant com a exemple l’escalfament del planeta, sinó es controla aquests ordre pot arribar un desordre provocat per la injustícia de l’ésser humà de no haver-lo conservat.

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - 2n de Batxillerat

2009-09-28T12:50:00.000-07:00

Aquest curs, estudiarem els diferents filòsofs que han agut des dels inicis de la filosofia fins als nostres dies i els diferents pensaments i opinions que aquests filòsofs tenen sobre les grans qüestions que es plantegen i sobre un gran ventall de temes filosòfics.

Opinió personal del curs

2009-06-06T09:33:00.000-07:00

Aquest curs de filosofia, a sigut el primer que em cercat al llarg dels nostres anys d’estudiants i ens ha vingut tot de nou. Em trobat molt interessants les qüestions que planteja la filosofia i els seus representants com Sòcrates, Kant i Aristòtil. Ens ha resultat innovadora aquesta matèria, ja que, no havíem fet mai una igual, però si que si apropessin. Estudiar i comentar les diferents teories de la veritat, els models explicatius del coneixement, els diferents tipus de felicitats i per a qui és defensada, ha sigut fruit de diversos i intensos debats i intercanvis d’opinions entre els companys de classe. Finalment, al llarg de tot un curs treballant amb aquesta matèria i junt amb una petita pinzellada del què és la ciutadania, aquesta assignatura, ens a fet pensar i repensar preguntes i plantejaments que mai sens agüessin ocorregut i reflexionar i discutir sobre el gran ventall de interessants dubtes que planteja la filosofia.

TEMA 10: Dilema 2 i 3

2009-05-29T15:56:00.000-07:00

DILEMA 2

1- Què ha de fer l’Alfons? Per què?
Crec que ha obrat bé canviant de feina. Perquè si aquest exemple l’amplifiquem a altres casos realment dolents, com per exemple quan un pare ven drogues per mantenir a la seva família, també opinaríem que seria una bona opció canviar de feina.

2- L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat? Per què?
Si, perquè aquest sacrifici de canviar de feina per el benestar de la humanitat el fa també indirectament per el benestar de la seva família, ja que, la seva família també forma part de la humanitat.

3- Tenim obligacions amb les generacions futures?
Crec que per la major part si, ja que, nosaltres som un exemple per les generacions menors, si nosaltres no actuéssim de forma correcta en molts àmbits, ja sigui en l’escalfament global, la contaminació o en l’educació que transmetéssim als nostres fills, això podria repercutir sobre les generacions posteriors a les nostres.

4- Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobres a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons de la terra?
La resposta a aquesta pregunta pot englobar moltes opinions. Jo crec que lo millor seria buscar un terme mitjà entre les dues opinions de diferents posicions.

5- De qui són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus? Per què?
De la humanitat en general. Primerament, si el govern que presideix un país na fa molta campanya contar aquest problemes i no es preocupa de solucionar-los, és una factor en contra. Però, si el govern dóna exemple de solucionar aquest problemes i empenya a la gent a participar i a col·laborar i el 80% de les persones no ajuda, és un problema dels individus.

6- pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?
No, però si que es poden regular. Si un poble explota un tipus de planta que dóna aliment, es preferible no prohibir-los d’aquest aliment i més si és una comunitat pobre, però si que es pot regular-ne l´ ús i subministrar-los d’altres aliments més abundants.

DILEMA 3

1- Què ha de fer el professor?
Des del punt de vista d’un alumne crec que el professor no ha de cedir a pujar-li la nota. El professor li ha posat la nota que es mereix a l’alumne com li ha posat la nota corresponent a cada un dels seus alumnes, és a dir, el professor ha de ser just i no pujar-li la nota.

2- Analitzant-ho exposant una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.
. Pot estar en dubte la seva professionalitat com ha professor, ja que, no pot tenir favoritismes cap a uns i cap a altres no.
. Si a un alumne li puja la nota, evidentment com a l’alumne que li ha pujat la nota, no és la nota que es mereix. Altres alumnes es poden queixar i reclamar notes amb tota la raó.

3- Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?
Jo cerc que en aquest cas la felicitat va lligada a la justícia. Per el professor posar-li la nota que li correspon, és la seva feina apart d’ensenyar. Per tan la seva feina l’està fen bé. En el cas d l’alumne si no li puja la nota, cosa que per ell no és justa, no és feliç. Això vol dir que van els dos termes lligats entre ells.

Comentari de text 2: La societat i l’estat (pàg. 237).

2009-05-29T15:03:00.000-07:00

1- Aquest text, ens mostra el principal reconeixement entre l’estat modern l’estat de l’ antiguitat. La base d’aquesta última, la esclavitud, és en certa forma una característica de la societat civil en la qual vivim avui dia. L’individu format per aquesta societat actual és “esclau” d’altres aspectes.
2- La relació entre l’estat de l’antiguitat i l’actual.
3- Segons el criteri de Harx, són gairebé iguals la significació del reconeixement dels drets de l’home i el reconeixement de l’esclavitud a l’antiguitat. El significat d’esclavitud pot tenir molts matisos, però si anem a les arrels, el concepte es pot aplicar en múltiples aspectes. La persona esclava en l’antiguitat era una persona sense cap poder econòmic i sobretot sense drets humans. En canvi, la societat civil actual ens porta a comportar-nos i actuar en moltes ocasions, de forma egoista de tal manera que utilitzem a les persones com a mitjans i no com a fins, és a dir, les instrumentalitzem per interès propi. Tota aquesta situació que ens envolta, ens condueix molts cops a transformar-nos en esclaus del treball assalariat, concepte del qual té un significat molt similar al de l’antiguitat.

Comentari de text i vida de Jürguen Habermas

2009-05-29T14:47:00.000-07:00

- De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
La ciutadania la caracteritza com un sentit inclusiu d’una autolegislació que incorpora per igual tots els ciutadans.

- Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè el ciutadà interpreta la nacionalitat no com un rebuix, sinó com una acceptació per ell mateix.

- A què es refereix quan esmenta “l’afirmació de la independència nacional”?
Al sentit col•lectivista social el qual forma part d’un grup ètnic.

- I quan esmenta “la realització de la identitat nacional”?
A persones lliures en una comunitat de dret en que participen de lleis regulades que comporten un procediment democràtic.

- Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents?
Perquè és la millor garantia d’integració social.

Jürgen Habermas
(Düsseldorf, Alemania, 1929) Sociólogo y filósofo alemán. Principal representante de la llamada «segunda generación» de la Escuela de Frankfurt, entre 1955 y 1959 trabajó en el conocido Instituto de Investigación Social de la ciudad. Enseñó filosofía en Heidelberg y sociología en Frankfurt, y dirigió el Instituto Max Planck de Starnberg entre 1971 y 1980. Su ingente obra filosófica trata de recuperar un punto de contacto entre teoría y praxis, frente a la pretendida neutralidad de los saberes positivos y científicos. Según Habermas, no es posible una objetividad ajena a valores e intereses, razón por la cual aquellos saberes resultan reductores, en la medida en que se basan en una razón meramente instrumental. Resultado de ello, de acuerdo con su crítica, es la creciente burocratización de la sociedad a todos los niveles y la despolitización de los ciudadanos. Habermas propone una «razón comunicativa», cuyo fundamento sería el carácter intersubjetivo y consensual de todo saber, y que devolvería a la sociedad el control crítico y la orientación consciente de fines y valores respecto de sus propios procesos.

Fonaments de l'estat democràtic i social de dret

2009-05-22T14:19:00.000-07:00

Aquest powerpoint, principalment es basa en la definició en si de l'estat social i democràtic de dret, és a dir, què és i quines característiques té. La estructura del powerpoint ha estat realitzada per el seguiment dels principals punts del tema. Un nou concepte de llibertat, de l'estat liberal de dret a l'estat democràtic de dret, l'estat social i democràtic de dret i finalment la recuperació de la societat civil.

Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret

View more OpenOffice presentations from Alexandra Valtueña.

DEFINICIONS:

2009-04-26T05:20:00.000-07:00

Intel·lectualisme moral: posició que identifica el saber amb la virtut.

Maièutica: és l'art de donar a llum la veritat.

Hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer.

Feliçitat (Aristòtil): per Aristòtil, la feliçitat és du a terme l'activitat pròpia de l'ésser humà, és a dir, l'activitat intel·lectual.

Prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, porposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: consisteix en ser concient, de que el món exterior no està a les nostres mans .

Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa més els plaers i menys el dolor.

Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem es sotmet per la bondat de les regles que considerem morals per la bondat de les conseqüències.

Ética deontològica: ética que es centra més en el deure moral que no pas en la felicitat.

Imperatiu categòric: ordre que obliga de forma universal i mana sense condicions, sense prometre res a canvi.

Dignitat humana: és una idea que afirma, que l'ésser autònom és únic i no té preu, sinó dignitat.

Intuïcionisme dels valors: afirma que podem captar esl valors a través d'una intuició emocional.

Comunitarisme: és una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.

Universalisme: defensa que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.

La persona té dignitat i no preu (Comentari Doc.9 - pàg 200)

2009-04-18T13:52:00.000-07:00

1. En aquest breu fragment de Kant, tot roda envers a un tema principal. Què és i què no és digne, i si ho és, quins altres factors estan relacionats. Kant deixa molt clar que l’ésser humà té un valor absolut i que per tan té un fi en si mateix i si té un fi en si mateix és que tota la humanitat té dignitat, tots som iguals i ningú està ni per sota ni per sobre nostre.

2. L’ ésser humà, no és un producte comercial.

3. Per començar, estic totalment d’acord amb l’opino de l’autor d’aquest text. Mostra molt bé el que realment som i tenim cadascú de nosaltres, dignitat. Però, aquesta dignitat no sempre ha sigut ni és respectada per la societat. L’home és un llop per l’home. Amb aquesta expressió, vull donar exemple a actes de violència de gènere, racisme, persones aporofòbiques, i molts més actes i pensaments que les persones hem tingut al llarg de la història. Aquestes persones, que per sort són la minoria tractes a les altres no com si tinguessin un fi en si mateix, sinó com si fossin un mitjà. I com ja he esmentat abans, l’ésser humà té un valor humà, que encara que molts cops no sigui respectat, sempre estarà present gràcies a la moralitat.

És realment millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet?

2009-04-05T11:12:00.000-07:00

Mill diu que és millor ser: “ Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet", és a dir, és millor ser “una persona insatisfeta que un porc satisfet”. Primerament, aquesta frase té un ampli ventall d’ opinions diferents, les quals, jo defenso per una banda la del Sòcrates insatisfet i d’altre banda la del ximple satisfet.

L’opinió de Mill respecte els plaers superiors i inferiors, trobo que és un pensament que generalitza i engloba bastant el que és una opinió diferent per a cadascú de nosaltres. Personalment, estic d’acord amb que és millor ser una persona insatisfeta i anar sempre més enllà i, per dir-ho d’alguna manera no conformar-te solament amb el que tens. Però no sempre s’ha de viure insatisfet, ja que, al llarg de la vida poden succeir infinitat de coses i en moltes ocasions, més val ser un ximple i feliç satisfet que un amargat insatisfet. La frase de Mill reflexa el que és el seu pensament i com veu ell el que pot ser o no millor o pitjor. Finalment, i des del meu punt de vista, el millor és no partir tan d’un pensament intolerant respecte a una forma de ser i buscar un terme mitjà entre ser satisfet i insatisfet.

Obrar conforme a la virtut més perfecta. Doc.3 - (pàg 195)

2009-04-05T05:29:00.000-07:00

1- Aquest text d’ Aristòtil, ens vol fer entendre que cada acció realitzada per l’ésser humà té un fi en si mateixa, és a dir, a cada persona de la societat li correspon una funció específica a causa de les seves múltiples i més característiques virtuts i aquestes virtuts formen part d’un bé comú.

2- Títol: Les funcions i virtuts de l’ ésser humà.

3- Aristòtil, diu que tota funció de l’home està marcada per la seva ànima i la seva raó. Per exemple, si una persona té com a virtut dianoètica uns bons valors i saber on hi ha un límit, voldrà dir que té una certa prudència. Aquesta prudència que defensa l’autor en les persones, es refereix al saber triar i buscar un terme mitjà. Cada una d’aquestes accions no mancades de raó i realitzades per l’home bo, podem dir que entren en una certa saviesa pràctica protagonitzada per la prudència i que aquesta última ens ajudarà a actuar com ens convé per un futur pròxim o per la nostra vida. Personalment, crec que cadascú de nosaltres té els seus propòsits i el terme mig ens el marquem nosaltres, no hi ha un terme mig comú i igual per a tot la humanitat.

Definicions:

2009-03-04T06:50:00.000-08:00

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.

Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.

Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.

Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.

Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.

L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens ‘’com si’’ estiguessin produïts per una causa encara que no la tinguin.

Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.

Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera concreta per por a un càstig.

Nivell preconvencional: actuar d’una manera per por a les conseqüències, per satisfer els nostres interessos.

Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.

Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món causats per nosaltres mateixos. Respectar el món per les generacions futures.

Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització, ja que realment estem destruint el món que ens envolta.

Another brick in the wall - Pink Floyd

2009-02-16T10:17:00.001-08:00

Another brick in the wall, és una de les cançons més conegudes de Pink Floyd publicada junt amb l'àlbum The Wall l'any 1980. Aquesta cançó, reflexa l’actitud dels professors davant els alumnes en la dècada dels quaranta, una actitud que no deixava expressar les opinions de l'alumne, una actitud de burla davant els pensaments de l'alumne, una actitud que controlava mentalment les idees dels alumnes i finalment, una actitud de no llibertat amb relació a l'opinió dels alumnes.

Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=IyotJ8KVDP4&NR=1

L'ésser humà està condemnat a ser lliure?

2009-02-14T06:44:00.000-08:00

La resposta a la pregunta, l’ésser humà està condemnat a ser lliure?. Jo dic que no. L’ésser humà està condemnat a no ser lliure. Des del moment en que naixem, estem determinat a no ser lliures, sobretot externament, ja que, no triem néixer o formar part d’aquesta societat. L’ésser humà és lliurat al món. El verb néixer, implica un altre verb, morir. Amb aquests dos termes complementaris, hem vull referir que quan naixem, no podem triar nosaltres si morim o no, és a dir, no som lliures ja que ningú es pot escapar o lliurar de la mort

D’altre banda, la llibertat externa, crec que va lligada amb el lloc d’origen, el país on naixem i ens desenvolupem. Esmento aquesta idea, perquè crec que si comparem la nostre societat espanyola amb la societat per exemple de Nigèria, la llibertat d’escollir és molt diferent i molt més limitada una que l’altre. Un ciutadà espanyol de setze anys pot escollir entre treballar, fer mòduls i batxillerat, aquests si que tenen la llibertat d’escollir el que volen fer de cara al seu futur, però el 85% dels nen nigerians no la tenen.

Realment és aquest el nostre destí o el podem canviar?

2009-02-05T13:28:00.000-08:00

El destí

2009-02-05T13:21:00.000-08:00

El destí, crec que és un concepte que va molt relacionat amb la negació de llibertat, es a dir, fem el que fem estem predestinats. Per això, jo no crec en el destí. El significat de la paraula destí, el trobo una mica absurd, ja que, si tothom té fixat per endavant tots els esdeveniment que en un futur li passaran, no tindria sentit ni lluitar per els nostres somnis, ni viure. Realment si l’ésser humà estigués fortament relacionat amb el destí seriem com una espècie de titelles conduïdes i dominades per aquest concepte. Tot el que féssim seria absurd perquè no tindria ninguna finalitat ni raó. Apart d’aquesta força sobrehumana que ens té fixats tots els esdeveniments posteriors, el destí l’entenem molts cops com la sort que cadascú de nosaltres tenim al nostre interior. No estic d’acord ni amb un concepte ni amb un altre, perquè crec que tu mateix t’ has de buscar la teva pròpia sort i no esperar a que aquesta sort la provoqui el destí.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

2009-02-05T12:50:00.000-08:00

Arguments a favor:
- Des que naixem fins que ens morim, la llibertat interna, no ens la pot treure ningú, excepte en ocasions molt concretes.
- També som lliures externament, des que naixem, però aquesta ens la podem treure nosaltres mateixos amb actes incorrectes o ens la poden treure en el cas d’una dictadura.
- Des del punt de vista de la nostra societat espanyola, tenim llibertat alhora d’escollir per exemple, si volem treballar, fer mòduls, batxillerat, etc...
- Sense tenir en compte les conseqüències, som lliures en el sentit, que, podem expressar-nos quan, com i a on vulguem.

Arguments en contra:
- No som lliures de del moment en que no podem escollir si formem part d’aquest món.
- Des d’un caire més científic, tampoc som lliures totalment, ja que, no podem triar el nostre codi genètic.
- Sobretot, la llibertat externa, és un tipus de llibertat provisional, perquè les persones la perden a causa dels actes que han comès, però, també depèn molt del lloc on has nascut, ja que, s’hi en aquell país hi ha una dictadura, les persones que hi visquin, no tindran llibertat externa.
- La llibertat interna, es creu que és totalment nostre, però no és del tot cert. També ens la poden treure per mitjà de rentats de cervell i de sectes.

Definicions i exemples de fal·làcies.

2009-02-02T11:52:00.000-08:00

1. Preguntes complexes:
Són preguntes que comporten pressuposicions.Ex: Ja has fet els deures?

2. Argument ad ignorantiam:
Arguments en el que es pretén que un enunciat és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat.Ex: ha sonat un mòbil a la classe. Com no apareix qui és el culpable? La classe és un grup i la culpa per a tots.

3. Argument circular:
Arguments en els quals, es fa una declaració i es defensa presentant raons que signifiquen el mateix.Ex: Després d’una setmana, aquest pa està com una pedra.

4. Argument ad hominem:
Argument en el qual, ataquem les persones i no a les idees.Ex: Com em pots dir que no menteixi, si tu ets el primer en fer-ho.

5. Argument d’autoritat :
S’intenta defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a la autoritat.Ex:
- La Revolució Francesa va esclatar en el 1789.- Perquè professora?- Per què ho dic jo.

6. Argument ad baculum:
Arguments que presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones per recolzar una determinada opinió.Ex: Si peques, aniràs a d’infern.

7. Argument ad poulum:
Es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que s’osté el parlant sense presentar cap prova.Ex: - Prometo que tot aquell que maltracti a la dona, anirà directe a la presó.

8. Argument ex populo:
Argument que consisteix a defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d’acord.Ex: Un noi entrega un treball al professor, aquest el perd, i comunica al alumne que no l’ha entregar, en canvi, tota la classe afirma que sí.

9. Argument post hoc, ergo propter hoc:
Argument, el qual, la successió temporal entre dos fenòmens, és una condició necessària.Ex: Un jugador de futbol, fa la senyal de la creu abans de sortir al camp, perquè la primera vegada que ho va fer va marcar uns quants gols.

10. La generalització precipitada:
Argument, el qual, consisteix a passar d’una proposició particular a una proposició universal.Ex:
- Tots els “manyos” son tossuts.- Tots els andalusos són borraixos.- Tots els catalans són garrepes.

11. Argument del pendent relliscós:
Argument que defensa l’ anomenat “efecte dominó”.Ex: Si tu no estudies, suspendràs i si vas suspenent, repetiràs de curs.

Els erros en l'argumentació o fal·lícies

2009-01-24T11:59:00.000-08:00

1. Preguntes complexes:
Ex: Ja has fet els deures?

2. Argument ad ignorantiam:
Ex: ha sonat un mòbil a la classe. Com no apareix qui és el culpable? La classe és un grup i la culpa per a tots.

3. Argument circular:
Després d’una setmana, aquest pa està com una pedra.

4. Argument ad hominem:
Com em pots dir que no menteixi, si tu ets el primer en fer-ho.

5. Argument d’autoritat :
- La Revolució Francesa va esclatar en el 1789.
- Perquè professora?
- Per què ho dic jo.

6. Argument ad baculum:
Si peques, aniràs a d’infern.

7. Argument ad poulum:
- Prometo que tot aquell que maltracti a la dona, anirà directe a la presó.

8. Argument ex populo:
Un noi entrega un treball al professor, aquest el perd, i comunica al alumne que no l’ha entregar, en canvi, tota la classe afirma que sí.

9. Argument post hoc, ergo propter hoc:
Un jugador de futbol, fa la senyal de la creu abans de sortir al camp, perque la primera vegada que ho va fer va marcar uns quants gols.

10. La generalització precipitada:
- Tots els “manyos” son tossuts.
- Tots els andalusos són borraixos.
- Tots els catalans són garrepes.

11. Argument del pendent relliscós:
Si tu no estudies, suspendràs i si vas suspenent, repetiràs de curs.

Nou disc de Bruce Springsteen!

2009-01-24T11:29:00.000-08:00

El nou treball de The Boss sortirà a la venda el 27 de gener, es diu "Working on a Dream" i inclou dotze cançons noves enregistrades amb el seu grup de sempre, la E Street Band. Es tracta de cançons que Springsteen ha gravat aprofitant les pauses de la gira que aquest mateix estiu l'ha portat a Barcelona. El rocker nord-americà ja va tocar en públic "Working on a Dream" en un míting en favor de Barack Obama dos dies abans de les eleccions als Estats Units.El nou àlbum de Springsteen és una col·lecció de dotze temes nous compostos per ell i gravats amb la E Street Band, que es completa amb dos temes addicionals.

Springsteen ha explicat que precisament després de gravar "Magic" i animat pel retorn dels sons més pop d'aquell disc, va continuar gravant temes durant les pauses de la seva gira mundial, que l'últim any el va dur a recòrrer els escenaris de tot el món, inclosos els de Barcelona, Madrid i Sant Sebastià, durant l'estiu passat.The Boss també ha avançat que l'àlbum captura l'energia que va viure la banda en els concerts d'aquesta gira i que les noves cançons van ser compostes de pressa i gravades a l'estudi amb poques presses.

OBAMA S'ACULL A L'ESPERANÇA

2009-01-24T09:02:00.000-08:00

Obama va decretar l'inici d'una nova "era de la responsabilitat", en què les discussions estèrils que han plagat i bipolaritzat el debat polític s'han acabat ("La pregunta que ens fem avui no és si el Govern és gran o petit, sinó si funciona"). Amb la seva arribada a la Casa Blanca neixen uns nous temps basats en el treball, el pragmatisme, els sacrificis i el sentit comú.

La invocació de l'esperança, la força de la unitat, la iniciativa dels individus i la intervenció de l'Estat per superar la crisi econòmica van emmarcar ahir el discurs d'inici de mandat del president Barack Obama. Davant d'un món expectant, sacsejat per la fallida financera i la falta de lideratge, el nou inquilí de la Casa Blanca va complir amb la pràctica habitual en les preses de possessió: formular idees generals sense entrar en concrecions.

Doc.2-pàg 139 (LA CULTURA COM A ACTIVITAT SIMBÓLICA)

2009-01-24T05:50:00.000-08:00

1. Aquest text, tracta sobre l’home que no viu en un univers físic, sinó que viu en un univers creat per el propi ésser humà, un univers creat per múltiples cultures, en la que es impossible conèixer res sinó és per un mitjà simbòlic. Cada cop més ens donem conte o no, que no podem veure la realitat cara a cara, es a dir estem parlant en silenci amb nosaltres mateixos.

2. LA CULTURA QUE HEM FORMAT.

3. Cassirer, vol remarcar sobretot l’idea de la pèrdua d’un univers físic, que ja es queda enrere, no podem tornar a l’ordre natural i dona popularitat a un univers simbòlic, format sobretot per el llenguatge, l’art i la religió, un univers que ha estat format per el propi ésser humà a través d’una construcció lingüística i mental.

NUEVA YORK, UNA CIUTAT MULTICULTURAL

2009-01-19T13:24:00.000-08:00

Nova York, actualment la podem definir com una de les ciutats més multiculturals del món. és una ciutat amb 9 millons d'habitants, on es parlen més de 100 llengües diferents, hi ha gent de totes les nacionalitats que viuen en aquesta ciutat ( un 36% de la població resident que ha nascut en el extranger), només Queens és el condat étnicament amb més diversitat del món, hi ha tres "chinatowns" i actualmet és visitada anualment per més de 40 millons de persones.

DEFINICIONS:

2008-12-27T09:45:00.001-08:00

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.

Individualismo possesiu: aquesta teoria defensa que cada ésser humà és l’ únic
propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

Sociabilitat natural: en aquesta teoria, el filòsof parteix de la base que l’ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.

Contractualisme: aquesta teoria defensa que l’ésser humà no és sociable per naturalesa.

Estat de natura: és un estat de llibertat absoluta.

Pacte social (Rousseau): es tracta d’un pacte en que cedim la nostre llibertat natural a canvi de la llibertat civil.

L’antropologia social: interpreta aquestes expressions culturals i intenta comprendre’n el significat.

Socialització primària: té com a objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la familia durant la primera etapa de la infantesa.

Cultura: conjunt d’artefactes, tradicions, costums, valors, formes de conducta que un determinat grup humà acepta coma pròpies.

Subcultura: no posa en quesito la cultura perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.

Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura que ens trobem que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: fenòmens provisionals que es fan i es desfan.

Civilització (Huntington): és sinònim al que és pròpi de la ciutat. Com la guerra de l’Irac.

Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Xenofòbia: és un pensament molt radical que es basa en el odi als extrangers.

Aporofòvia: rebuix i meyspreu envers el pobre.

Racisme: pensament que es basa en la prohibició de l’entrada d’immigrants.

Relativisme cultural: defensa que la comunicació entre cultures és quasi impossible i no gaire desitjable.

Universalsime: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

2008-12-15T13:21:00.000-08:00

Actualment, hi ha un distanciament de cultures a nivell ideològic, que ens fa pensar en una posició molt individualista i també en el benefici personal.

Si ens tanquem en les nostres idees i costums, això implica a que no hi hagi un progrés en la nostra societat i cultura. Encara que estiguem en contra del flux d’immigrants, en certa forma, això no es pot evitar ja que sempre ha estat així i ho em de respectar, perquè si ens posem a mirar el passat, gran part de les nosaltres provenim de famílies immigrants.

Penso que la convivència entre cultures és extremadament difícil, sobretot per la gran diferència d’idees i costums entre elles. Quan més semblança hi ha en les idees de diferents cultures, més respecte hi ha entre la gent d’aquestes, ja que moltes cultures no acceptaran els costums d’altres i aquestes altres el mateix, la conclusió de com podem assolir la convivència entre diferents cultures és tenint respecte hi intentar arribar a una conclusió comuna. Cada regió té una cultura i l’hem de respectar ens agradi o no, perquè moltes cultures no estan d’acord amb els nostres ideals, sobretot aquest distanciament social entre orient i occident.

SAMUEL PHILLIPS HUNTINGTON

2008-12-05T06:43:00.000-08:00

Samuel Phillips Huntington (nacido el 18 de abril de 1927) es un politólogo y profesor de Ciencia Políticas en el Eaton College y Director del Instituto John M. Olin de Estudios Estratégicos de la Universidad de Harvard. Huntington es conocido por su análisis de la relación entre el gobierno civil y militar, su investigación acerca de los golpes de estado en países del tercer mundo y su tesis acerca de los conflictos sociales futuros. Ha sido miembro del Consejo de Seguridad Nacional de la Casa Blanca, la Presidential Task Force on International Development, la Commission on the United States-Latin American Relationships y la Comission on Integrated Long Term Strategy. En sus obras ha elaborado su propia definición del concepto de sistema político y de régimen político entre otras, que se consideran de referencia en la materia.

El choque de civilizaciones Capítulo. 4; página 112

2008-12-05T06:35:00.000-08:00

"Estamos asistiendo «al final de una era de progreso» dominada por las ideologías occidentales, y estamos entrando en una era en la que civilizaciones múltiples y diversas interaccionarán, competirán, convivirán y se acomodarán unas a otros. Este proceso planetario de indigenización se manifiesta ampliamente en el resurgir de la religión que está teniendo lugar en tantas partes del mundo, y más concretamente en el resurgimiento cultural en países asiáticos e islámicos, generado en parte por su dinamismo económico y demográfico".

APORTACIONS DE L'ANTROPOLOGIA CULTURAL

2008-12-05T05:52:00.000-08:00

LES PRIMERES SOCIETATS

Característiques:
- Van aparèixer l’any 35.000 a.C.
- Eren societats igualitàries.
- Basen la supervivència en la caça i la recol·lecció.
- Economia de l’ intercanvi i la reciprocitat.
- El cap, és un home amb experiència.
- Eren nòmades.
- Sabem de la seva cultura o creença per les pintures.

SOCIETATS AGRÍCOLES

Característiques:
- Van aparèixer l’any 8.000 a.C.
- Hi ha una agrupació sedentària que dona lloc a l’acumulació i retribució controlada.
- És possible acumular excedents.
- La retribució es presenta com un fet necessari i una imposició per a tothom.
- Es posa a un cap de la tribu (persona per recollir i emmagatzemar aliments que puguin satisfer la població).
- Hi ha un líder guerrer.

ELS ESTATS NAIXENTS

Característiques:
- Van aparèixer l’any 3.500 a.C.
- Forta centralització de poder.
- Estratificació social més gran.
- Clara divisió de funcions.
- Desigualtat en la riquesa.
- Desenvolupament urbanístic.
- Notable creixement cultural.
- Les primeres civilitzacions van ser Sumer i Mesopotàmia.
- Augmenta la producció gràcies al desenvolupament de noves tècniques, millors condicions de vida, s’enriqueix la vida social, etc...
- Més tard apareixen noves civilitzacions com Egipte, Mesoamèrica, etc...
- Aquest estats naixents es troben al final del Neolític i entrant ja a l’Edat de Bronze (2.500 a.C – 1300 a.C).

HOBBES O ROUSSEAU?

2008-11-30T09:28:00.001-08:00

En la meva opinió, a mi el filòsof que em sembla més coherent és Jean-Jacques Rousseau. Tot el que se de ell i el que se de Hobbes, trobo que les seves idees són molt interessants i les dues opinions més o menys estic d’acord amb diferents àmbits, però Rousseau sembla que sigui més coherent en l’hora de defensar els seus ideals per l’ésser humà i la societat, ja que utilitza expressions més convincents actualment i ho justifica molt millor alhora de defensar una idea. Per exemple, quan Hobbes diu que el rei és el que es queda amb la llibertat del rei, em sembla una frase o una expressió una mica ja passada, en canvi Rousseau defensa un sistema de societat en que l’argument amb expressions com: la vida en és possible i positiva per al desenvolupament humà si està estructurada com una comunitat igualitària. Per mi, Hobbes defensa més o menys el mateix que Rousseau però amb arguments més caducats i menys convincents. Estic més d’acord amb que Rousseau defensi un sistema més democràtic que la nostra pròpia democràcia que no pas, com diu Hobbes que un sistema democràtic amb un cap fort i absolut, escollit lliurement per a tots i capaç d’imposar les seves lleis.

COMPARACIÓ ENTRE DOS FILÒSOFS:

2008-11-27T14:35:00.000-08:00

- Thomas Hobbes pertany a un altre època(1588-1679) que Jean-Jacques Rousseau(1712-1778).
- Hobbes parteix d’una consideració pessimista dels éssers humans m’entres que Rousseau parteix de la hipòtesi d’un home actual solitari.
- Hobbes afirma que “l’home és un llop per a l’home”, és a dir hi ha una guerra de tots contra tots m’ entres que Rousseau defensa que un home natural solidari pot ser bo per la naturalesa.
- Hobbes defensa que només un cap fort i absolut, farà possible una societat on es pugui conviure en pau, m’entres que Rousseau defensa la estructura de la societat com una comunitat igualitària i poc nombrosa, és a dir sostinguda per la voluntat general.
- Rousseau defensa un sistema més democràtic que la nostra democràcia, en canvi Thomas Hobbes defensa també un sistema més o menys democràtic, però la llibertat absoluta se la queda el rei.
- Rousseau defensa que hem de renunciar a la nostra llibertat natural a canvi de llibertat civil i Hobbes diu que hem de renunciar a la nostra llibertat a canvi de protecció.

THOMAS HOBBES

2008-11-25T13:33:00.000-08:00

Nació en 1588. Conoció en Oxford la Filosofía Escolástica, que no llegó a convencerlo. Trabajó como preceptor de familias nobles, lo que le permitió conocer Francia y tomar contacto con el cartesianismo, que lo impresionó hondamente. Escribió sus Objeciones a las Meditaciones cartesianas, que fueron contestadas por el propio Descartes. Entre los años 1640 y 1651 residió en París pero en calidad de refugiado por haber defendido al partido realista en Inglaterra. En 1651 retornó a una Inglaterra entonces más tolerante y, con la llegada de Carlos II al trono (ex discípulo suyo) en 1660, recibió una pensión real y volvió a tener acceso a la más alta esfera del gobierno. En 1666 la Cámara de los Comunes investigó su Leviatán porque se lo sospechaba de ateísta. Murió en el año 1679.

Entre sus obras se destacan Elementos de Filosofía, que incluye De cive (1642), De corpore (1655) y De homine (1658), y Leviatán (1651), la más conocida de sus obras, en la que expone sus argumentos en favor de un gobierno monárquico de poder absoluto.
Hobbes sostenía un materialismo mecanicista. Según él todo es material, tanto las cosas naturales como las artificiales e incluso las espirituales. Y la materia se encuentra regida por las leyes del movimiento.

Doc.1- pàg 120 (L'INDIVIDUALISME POSSESSIU)

2008-11-25T13:28:00.000-08:00

1. Aquest text, ens comenta que podem viure lliures de les relacions de la nostre societat, no som dependents de altres persones no som dependents de tot el que ens envolta. Podem viure lliurement apartats de les relacions amb els altres, però el ser humà necessita socialitzar les seves idees els seus pensaments, en definitiva necessitem relacionar-nos.

2. L’INDIVIDU I LA SOCIETAT.

3. En el text, ens esmenta els trets característics de l’ individualisme possessiu. Aquest trets són molt curiosos ja que ens diu que el ser humà és un home lliure de la dependència de les voluntats dels altres, es lliure de socialitzar- se amb altres persones, l’individu és essencialment el propietari de la seva persona i de les seves capacitats. Però cada ser humà té diferents capacitats que altres individus no tenen però be és cert que tindran altres, això vol dir que és necessari per a l’evolució de la nostra societat l’ intercanvi de capacitats i d’idees que són úniques en l’individu i que fàcilment són intercanviables per compartir diferents opinions sobre diferents aspectes en la nostra vida. Bé és cert que cadascú és lliure de la dependència dels altres, pot ser cert però no ho apliquem a la pràctica per dir-ho d’alguna manera.

DEFINICIONS:

2008-11-22T02:36:00.000-08:00

Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món.

Raó pràctica: ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel la qual s’oposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.

Metafísica: part de la filosofia sobre allò que es troba més allà dels sentits.

Ultimitat: part de la metafísica que tracta d’ arribar a les qüestions últimes.

Subjecte: protagonista de l’acció de conèixer.

Opinió: és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat

Interès emancipador: consisteix en alliberar els éssers humans de la denominació i la repressió.

Dogmatisme: posició d’aquells que estan segurs de conèixer.

Escepticisme moderat: part de l’escepticisme que diu que ens em de comportar amb allò que és més probable.

Perspectivisme: és pot arribar a conèixer conjugant totes les perspectives de cada un de nosaltres.

Realisme: model explicatiu del coneixement que diu que l’objecte de conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.

Idealisme: subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.

Noesi: consciència que s’obra a la realitat.

Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc.

Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: afirmació que s’accepta com a certa perquè prové d’ algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

Evidència sensible: primers principis evidents, com el principi d’identitat i el de no- contradicció.

Adequació: la veritat s’entén com una relació especial d’ajust entre dos elements.

Coherència: veritat de la qual depèn de l incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes

Pragmatisme: accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.

Consens: acord entre una comunitat.

Contingent: realitat que és però podria no existir.

Necessari: allò que és i no pot no ser.

Virtualitat: conjunt de percepcions i sensació generades amb ajuda d’un suport tècnic.

Imatge d'un joc virtual.

Allò que és virtual és real?

2008-11-18T13:57:00.000-08:00

Prodriem definir realitat com allò que és virtual? Jo pensó que aquest concepte no és gaire convincent.

És cert el que és real, per tant, és real allò que és virtual? Allò que és virtual és fals, no és real, se’ns mostra com una aparença davant nosaltres, per tan és irreal. Per exemple, Lara Croft és un esser virtual. Amb aquest personatge ens volen transmetre un concepte de la realitat falç, és a dir, amb aquest personatge el que fan és intentar imitar i reproduir la realitat el més ben fet possible. I quan ens referim a imitar la realitat, estem dient que mostrem allò com aparença del que és pur del que és cert. El que és virtual no deixa de ser allò tal com se’ns apareix i no tal com és.

Doc.9 - pàg 45

2008-11-15T11:17:00.000-08:00

SABER CIENTÍFIC

2008-11-15T05:37:00.000-08:00

EVOLUCIÓ DEL TERME DE LA CIÈNCIA:
1. Ciència: experimentació i matemàtiques.

2. Filosofia: saber.

TIPUS DE CIÈNCIA:

1. Formals: la lògica i l’aritmètica, teoría del conjunt, geometria, àlgebra.

2. Empíriques:
- Les socials : sociologia, psicologia, economia.
- Les naturals: fisiques(física, química, geologia, etc), o biològuiques (biologia, fisiologia, anatomia, botànica, genètica, etc)

MÈTODES DEL SABER CIENTÍFIC

1. Mètode de les ciències:
- Axiomes, regles de formació i transformació.
- Deducció i inducció.

2. Mètode hipoteticodeductiu:
- Enunciats protocolaris, lleis i teories.
- Pasos a seguir:
1r. Observació i experimentació.
2n. hipòtesis explicatives.
3r. Formular matemàticament.
4t. Conseqüències sotmeses a contrastació (verificació o falsació)
5è. Hipòtesis s’accepta com a llei.

3. Mètode de les ciències socials:
- Realitat social
- Enfocament metodològic: explicar un fenòmen i compendre un esdeveniment.
- Tècniques: quantitatives i qualificatives.

UN CANVI HISTÒRIC

2008-11-14T08:30:00.000-08:00

JOAN CAÑETE BAYLE WASHINGTON

La ferotge urgència de l'ara" que va encunyar en el seu moment Martin Luther King i que Barack Obama ha repetit centenars de vegades els dos últims anys de campanya es va imposar als EUA als prejudicis racials, a la majoria conservadora de la societat i al discurs de la por. Amb un missatge basat en el canvi que ell mateix personifica, un jove senador de 47 anys anomenat Barack Hussein Obama amb un escàs currículum, de pare negre de Kenya i mare blanca de Kansas, es va proclamar a la matinada nou president dels EUA al derrotar John McCain. El somni que va tenir fa 45 anys el malaguanyat doctor King es va fer corpori en una jornada, sense discussió, històrica.La nit va tenir color blau, el del Partit Demòcrata, des del principi. La primera bona notícia que va rebre la campanya d'Obama va ser que havia mantingut Pennsilvània, la cistella en què McCain havia posat tots els ous per intentar compensar pèrdues per altres llocs. Va perdre amb claredat, i una enquesta a peu d'urna en aquest estat va enviar un missatge inequívoc del que significa Obama: dels electors que van dir que en el seu vot hi havia influït la qüestió racial, sis de cada deu van optar pel candidat demòcrata.

JAMES WILLIAM (1842-1910)

2008-11-14T08:02:00.000-08:00

Filòsof i psicòleg nord-americà, nascut a Nova York, i un dels fundadors del pragmatisme. Es va educar a Europa, el mateix que el seu germà novel·lista, nacionalitzat britànic, Henry James (1843-1916), i va estudiar medicina a Harvard, graduant-se el 1869; va començar ensenyant fisiologia, però es va inclinar primer cap a la psicologia -va introduir la psicologia experimental en EE. UU. i la seva obra Principis de psicologia (2 vols., 1890), basada en la psicofísica de Fechner, en Wundt, Darwin i Huxley, va ser considerada fonamental-, i després cap a la filosofia. Al seu voltant va reunir a un molt notable grup de filòsofs, entre ells, George Santayana. Un altre dels interessos fonamentals de James va ser la moral i la religió.Va mantenir una estreta amistat amb Henri Bergson, autor que el va influir en diverses de les seves idees principals, especialment en la tesi del stream of thought, de natura semblant al élan vital bergsonià)Tots els seus centres d'interès els integra James en la seva filosofia del pragmatisme. Per a ell, el pragmatisme, a més de representar la seva frontal oposició de tipus empirista (ell denominava al seu pensament «empirisme radical») a la filosofia llavors dominant, l'idealisme, és primer que res un mètode d'aprofundir en les qüestions que interessen a l'home, i en segon lloc una teoria de la veritat , o del sentit dels enunciats, que no arriba a conèixer-se més que en termes de conseqüències pràctiques; tot un altre concepte de veritat; -intel·lectualista, per altres- és estèril.El sentit pragmàtic de veritat; obligar a mirar tota qüestió, teòrica o pràctica, segons les conseqüències que porta en el futur, de manera que el pensament vertader també és útil; primer que res es compleix al terreny del pensament, la segona cosa en el de la conducta. Així, hipòtesi diferents que no tinguin conseqüències rellevants diferents, són inútils i buides de sentit. Per aquesta mateixa raó critica el dualisme de Descartes;entre subjecte pensant i natura externa; no hi ha oposició, sinó mútua determinació i fusió, i la consciència no és sinó estats de consciència i aquests, no una altra cosa que els fets de la «pura experiència».El criteri de la veritat com a utilitat és, en definitiva, el mode pragmàtic de reconèixer la verificabilitat de les idees: el seu resultat en el nostre procés d’adaptació al món .En El filòsof moral i la vida moral (1891) i en La voluntat de creure (1897), sobretot en aquest últim, defensa el dret a la creença no sols religiosa, sinó moral i fins i tot científica: la voluntat de creure està en el dret a la imaginació i a la hipòtesi atrevida; la pràctica, si de cas, haurà de refutar-les. Idees semblants sosté respecte a la idea de Déu i de religió, que desenvolupa en Les varietats de l'experiència religiosa (1902), en Un univers pluralista (1909) i en l'últim capítol de Pragmatism, on defensa un naturalisme i un moralisme tolerant, al qual dóna el nom de «pluralisme». D'altra banda, i en això sobretot, «cadascú correrà la seva pròpia aventura».

TERCER COMENTARI - DOC.8

2008-11-12T11:18:00.000-08:00

1. Aquest text, té com a idea principal la paraula veritat. Aquesta paraula utilitzada ja tantes vegades per l’ésser humà, que ja ens hem oblidat del significat real de la veritat i de la concordança del seu símbol amb la paraula.

2. QUIN SIGNIFICAT TÉ LA VERITAT?

3. En el text, ens esmenta la paraula veritat com a rutinària. I és així com ha de ser perquè recordem el que és realment, per recordar la certesa de la paraula en si. Quan diem que una cosa és certa o verdadera ( és una verdadera sorpresa que m’hagis vingut a veure ), ens referim a que pensem que allò que estem dient és real, és pur.
La realitat va totalment lligada amb la veritat, ja que les dos són indispensables per els seus significats. Però no és cert que més cops que menys amaguem la realitat o la certesa de les coses? Si és així, que ho és ens estem saltant el significat de les paraules veritat i realitat i ens estem saltant la concordança entre elles dues, ja que quan nosaltres afirmem una cosa que és certa o que és real, ha de concordar obligatòriament perquè sense la concordança no hi ha certesa, realitat, puresa en les nostres paraules. Cada cop més aquesta concordança l’estem perdent.

4. Aquest text defensa sobretot un criteri de la veritat , que és la coherència i la lògica. Aquest consisteix comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema, i que aquest es deriven necessàriament dels axiomes o principis establerts. Aquest criteri el compararia amb dos totalment contrari a ell. L’autoritat que defensa que l’afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’ algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria. I la tradició que pren com a cert allò que al llarg del temps s’ha acceptat com a cert i gaudeix d’un suport popular o institucional.

Fotografia: MARTIN HEIDEGGER

2008-10-29T13:54:00.000-07:00

SEGON COMENTARI DE FILOSOFIA

2008-10-28T15:57:00.000-07:00

1. Aquest text ens fa entendre que la realitat és molt relativa i es pot tenir des de punts de vista diferents. Realitat i veritat van molt lligades. Nosaltres podem veure una escena des de diferents punts de vista, i tenir diferents arguments sobre el que hem vist. Això, vols dir que tots dos poden tenir raó o ningú tenir-la o només tenir raó un dels dos. Cadascú de nosaltres ho hem vist d’una manera diferent, amb diferents perspectives , però quina és la veritat del que hem vist?

2. DIFERENTS PUNTS DE VISTA

3. A la resposta a les qüestions del text crec que podem conèixer els individus de la realitat? Jo diria que exactament la realitat depèn de les circumstàncies en que ens trobem no la podem veure o veiem una part de la realitat. Si jo tinc un punt de mira d’un paisatge i el meu company està situat en un altre punt de mira qui veu realment com és aquell paisatge? Ningú, el que estem veient són diferents parts de la realitat del paisatge. Podem conèixer la realitat tal com és?

4. Aquest text el classificaria en el perspectivisme, iniciador del qual és José Ortega i Gasset. Aquest mètode defensa la veritat com un conjunt de totes les perspectives, no es pot arribar al coneixement de la realitat sinó és reunint diferents perspectives, com diu el text “cada un té una veritat del paisatge que està veient”.
El perspectivisme defensa la veritat com un conjunt de totes les perspectives, però no tots els coneixements opinen el mateix com l’escepticisme o el subjectivisme. Mentre que el perspectivisme defensa que es pot arribar a la veritat conjuntant totes les perspectives, l’escepticisme defensa tot el contrari, mai podem arribar a conèixer la veritat, mai no hi ha una veritat. L’ escepticisme està totalment a favor del subjectivisme. El perspectivisme i el subjectivisme no tenen ninguna característica en comú i és que un si que es pot arribar a la veritat ,el perspectivisme. I el subjectivisme es caracteritza per la seva relativitat, tot és relatiu, es a dir,no hi ha una veritat absoluta.

PODEM ARRIBAR A CONÈIXER?

2008-10-28T15:27:00.001-07:00

No sabem certament la resposta a aquesta qüestió. El concepte de conèixer s’ha de lligar molt amb la recerca de la veritat. Però, com sabem que el em après es totalment veritat?
Quan la veritat ha estat trobada es refereix a que tenim coneixements, es a dir, quan parlem d’alguns coneixements que nosaltres hem après ja donem per suposat que és veritat. Aquest coneixement sabem que és cert per la relació entre l’objecte i el subjecte. Aquestes dues paraules són indispensables per el coneixement ja que el subjecte és “el jo” i l’objecte és el que està davant nostre. Sense l’objecte i el subjecte no podem arribar a conèixer.

PRIMER COMENTARI DE TEXT

2008-10-28T15:27:00.000-07:00

1- En aquest text, ens diu que, la filosofia no només es basa en pensar o saber alguna cosa en concret sinó que l’objectiu de la filosofia és aclarir totes aquelles qüestions, dubtes o pensaments confusos. Es a dir, no tot és plantejar -se preguntes sinó intentar entendre-les, donar uns resposta i un aclariment.
2- LA FILOSOFIA DEL LLENGUATGE
3- Aquest text, té una conclusió clara, què és: la filosofia no és només plantejar preguntes sinó intentar respondre-les i un cop respostes aclarar -les i entendre el perquè d’aquella resposta. Ludwig Wittgenstein diu que:” la filosofia no és una teoria, sinó una activitat”. Amb aquesta frase l’autor d’aquest text és refereix a que la filosofia no és un conjunt de hipòtesis verificades i transformades en lleis, sinó una teoria que la filosofia ha posat en actiu els nostres pensaments o opinions. La última frase del text és la idea principal, es a dir hem de deixar que els nostres pensaments no tinguin límits i alhora comprendre altres opinions.
4- Ludwing Wittgenstein pertany al mètode analiticolingüístic ja que defensa que la tasca de la filosofia serà analitzar el llenguatge i intentar aclarir-lo. Aquest mètode neix en el segle XX i coincideix amb les dates que ell va viure.
5-
Ludwig Wittgenstein
(Austria, 1889-1951)
Filòsofo austriaco, uno de los pensadores más influyentes del siglo XX, que fue reconocido en especial por su contribución al movimiento conocido como filosofía analítica. Nació en Viena el 26 de abril de 1889; Wittgenstein se educó en el seno de una familia rica e ilustrada. Después de asistir a escuelas en Linz y Berlín, se trasladó a Gran Bretaña para estudiar ingeniería en la Universidad de Manchester. Su interés por las matemáticas puras le llevó al Trinity College (Cambridge) para estudiar con Bertrand Russell. Allí orientó su interés hacia la filosofía. En 1918 Wittgenstein había terminado su Tractatus logicus-philosophicus (1921), una obra que según él, suministraba la "solución definitiva" a los problemas filosóficos. Más tarde, se apartó de la filosofía y durante años enseñó a los escolares de un pueblo de Austria. En 1929 regresó a Cambridge para reanudar su trabajo en filosofía y fue designado al Trinity College. Pronto empezó a rechazar ciertas conclusiones del Tractatus y a desarrollar otras opiniones reflejadas en sus Investigaciones filosóficas publicado con carácter póstumo en 1953. La vida filosófica de Wittgenstein puede dividirse en dos épocas distintas: un primer periodo, representado por el Tractatus, y otro posterior, representado por las Investigaciones filosóficas. A lo largo de la mayor parte de su vida, sin embargo, Wittgenstein, de modo coherente, concibió la filosofía como un análisis conceptual o lingüístico. En el Tractatus defendió que la "filosofía pretende la clarificación lógica de las ideas". En las Investigaciones filosóficas, sin embargo, mantenía que la "filosofía es un combate contra el hechizamiento de nuestra inteligencia por medio del lenguaje". En las Investigaciones filosóficas defendió que si uno investiga en el presente cómo se utiliza el lenguaje, la variedad de usos lingüísticos se vuelve clara. Las palabras son como herramientas, y como las herramientas sirven para diferentes funciones, así las expresiones lingüísticas cumplen diversas funciones. Aunque algunas preposiciones son utilizadas para representar hechos, otras son utilizadas para ordenar, interrogar, orar, agradecer, maldecir, y así sucesivamente. Este reconocimiento de la pluralidad y flexibilidad lingüísticas llevaron al concepto de Wittgenstein del juego del lenguaje y a la conclusión de que la gente interpreta diferentes juegos de lenguaje. El científico, por ejemplo, está inmerso en un juego lingüístico diferente del teólogo. Además, el significado de una proposición ha de ser comprendida en el ámbito de su contexto, esto es, en los términos de las reglas del juego del cual esa proposición es una parte. La llave para la solución de los rompecabezas filosóficos es el proceso terapéutico de examinar y describir el lenguaje en uso. Otras obras de Wittgenstein, todas publicadas después de su muerte, son Investigaciones filosóficas (1953), Observaciones sobre los fundamentos de las matemáticas (1956), Los cuadernos azul y marrón (1958), Apuntes 1914-1916 (1961) y Gramática filosófica (1969). Wittgenstein se retiró en 1947; murió en Cambridge el 29 de abril de 1951.

DEFINICIONS:

2008-10-28T15:03:00.001-07:00

Saber ordinari: es funda en l’experiència de la vida quotidiana, (es basa en el què).
Saber filosòfic: vol trobar respostes últimes als grans enigmes de l’ésser humà.
Saber científic: el saber científic busca l’organització sistemàtica del coneixement i explicar per què els fets són d’aquesta manera, (es basa en el què i el perquè).
Ciència: saber que experimenta i aplica les matemàtiques a l’estudi de la realitat.
Mètode: manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la conseqüència d’un fi.
Axiomes: principis fonamentals indemostrables dins del mètode axiomaticodeductiu.
Inducció completa: mètode que parteix d’uns casos similars que no són tots per elaborar lleis generals.
Hipòtesis: suposició provisional que encara no ha estat confirmada.
Llei: enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns d’una manera regular i invariable.
Teoria: enunciats universals dels quals poden deduir –se totes les lleis d’una ciència particular.
Falsació: hipòtesis falsa quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesis.
Comprensió: consisteix a captar-ne el sentit, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.
Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
Mètode empiricoracional: aquest mètode compte amb les dues fonts, el sentit i l’enteniment per mitja dels quals accedim a dos nivells de realitat: sensible i intel·ligible.
Joc del llenguatge: models que descriuen situacions comunicatives, que estan estretament entrellaçats amb “formes de vida”.
Hermenèutica no normativa: considera la filosofia que ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió, tradició, història, etc...
Pretensions de validesa de la parla: normes que posa l’hermenèutica normativa a la comprensió.
Ontologia: pertany a la metafísica, i es basa en el tractat de l’ésser.
Empirisme: separa les fonts del coneixement i dòna més importància a l’experiència.

El problema de la filosofia contemporània (Doc.12-pàg 30)

2008-10-24T12:59:00.001-07:00

- Perquè l’existència de l’home actual és centrífuga i penúltima?
Perquè l’home actual renuncia a adoptar actituds radicals i últimes.

- Quines conseqüències té per a nosaltres?
Que tendim a saber o descobrir coses noves, i una amenaça a dissoldre la vida contemporània.

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix ?
Si, perquè estem en període de canvi.

- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
La forma intel·lectual de situar-se en una situació transfísica.

Zubiri, Xavier (1898-1983)

2008-10-24T12:33:00.000-07:00

Filòsof espanyol, considerat com el màxim exponent de la generació del vint-i-set. Va néixer a Sant Sebastià i va estudiar a Madrid, on va ser alumne d'Ortega i de Zaragüeta. Va prosseguir els seus estudis de filosofia i teologia a Lovaina i Roma, en la universitat Gregoriana de la qual es va doctorar en teologia. El 1923 es va doctorar en filosofia per la universitat de Madrid amb una tesi dirigida per Ortega titulada Assaig d'una teoria fenomenològica del judici. Va ser ordenat sacerdot, encara que posteriorment, a petició pròpia, va tornar a l'estat laic per contreure matrimoni. Durant els anys 1928 a 1931 va estar a Alemanya, on va estudiar fenomenologia i va ser deixeble de Husserl i Heidegger. Va completar la seva formació estudiant matemàtiques amb Rei Pastor i Zermelo, i física amb L. de Broglie i Schrödinger. Entre 1936 i 1940 va ensenyar a la universitat de Madrid, i va impartir cursos a París. De 1940 a 1942 va ensenyar a la universitat de Barcelona. No obstant això, la dificultat d'ensenyar en una situació de falta de llibertats el va induir a abandonar la carrera acadèmica. Per això, va abandonar el seu lloc a la universitat para dedicar-se plenament a la investigació, que va compaginar amb cursos impartits en seminaris privats. El 1973 va ser invitat personalment per Pau VI per impartir un curs a la universitat Gregoriana de Roma, i el 1982 va rebre el premi Ramón i Cajal d'investigació, que va compartir amb Severo Ochoa.La seva filosofia manifesta la influència del pensament escolàstic, d'Ortega, de Dilthey, de la fenomenologia, de Heidegger i de les filosofies de la existència, que uneix amb els seus importants coneixements científics, de llengües clàssiques i d'història de les religions. Però, més enllà d'aquestes influències, va desenvolupar una filosofia que no s'enquadra dins cap corrent filosòfic determinat. La seva producció intel·lectual ha estat més aviat parca, encara que les seves obres sempre van despertar grans expectatives.

EXERCISI 1 – pàg 31

2008-10-24T11:39:00.003-07:00

Com justificaries que l’afirmació “només se que no sé res” és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? Raona la resposta.

b) una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.
He triat aquesta resposta perquè per mi l’experiència està molt lligada a la saviesa. Es pot estar molt especialitzat sobre una cosa en concret però això demostra que sabem molt de no res.

HIPÒTESIS, LLEIS I TEORIA (Doc.4-pàg. 21)

2008-10-24T11:39:00.002-07:00

- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
Les lleis són hipòtesis confirmades. Si l’experiència confirma que és un enunciat verificat és ja una llei.
En canvi, les teories són enunciats universals que es poden deduir o opinar sobre ells.
Les dos són enunciats universals. La teoria és un conjunt de lleis.

- Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Teoria de l’evolució: de Darwin.

DEFINICIONS:

2008-10-24T11:39:00.001-07:00

Ciutadà: relatiu o pertanyent a la ciutat. Persones amb el dret a votar.
Política: són un conjunt de teories sobre el govern de la societat.
Democràcia: doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governaments.
Tirania: poder d’una sola persona exercit d’una manera opressiva, (abús de poder).
Drets humans: condicions que han de ser respectades per totes les persones.
Estat de drets: es basa en l’imperi de la llei.
Individualisme: actitud consistent a no pensar sinó en si mateix, a no assumir les pròpies obligacions socials.
Socialisme: oposició a l’ individualisme, propugnen una reforma radical de la organització de la societat.
Justícia: respecte als drets de les persones i tothom té el que li correspon.
Poder: capacitat de prendre decisions que influeixen a altres persones.

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

2008-10-20T12:31:00.000-07:00

La filosofia, es compon de la paraula “filos”(amic) i “sofia”(saviesa), l’origen dels quals es trova en la llengüa antiga. Aquest concepte, planteja els problemes en l’activitat humana. El saber filosòfic, des del principi s’ha definit com un tipus d’explicació racional, o sigui, el “raonament” com a una de les facultats humanes, diriem que seria la necessitat de buscar unes explicacions de la realitat, i buscar així la veritat absoluta, encara que hi ha altres filòsofs que pensen que la filosofia és una recerca del pensament sense fi. Hi ha també dins del discurs filosòfic, la pregunta essencial que es fan molts filòsofs sobre la nostra existència humana i la seva realitat.