Samuel Phillips Huntington (nacido el 18 de abril de 1927) es un politólogo y profesor de Ciencia Políticas en el Eaton College y Director del Instituto John M. Olin de Estudios Estratégicos de la Universidad de Harvard. Huntington es conocido por su análisis de la relación entre el gobierno civil y militar, su investigación acerca de los golpes de estado en países del tercer mundo y su tesis acerca de los conflictos sociales futuros. Ha sido miembro del Consejo de Seguridad Nacional de la Casa Blanca, la Presidential Task Force on International Development, la Commission on the United States-Latin American Relationships y la Comission on Integrated Long Term Strategy. En sus obras ha elaborado su propia definición del concepto de sistema político y de régimen político entre otras, que se consideran de referencia en la materia.
divendres, 5 de desembre del 2008
SAMUEL PHILLIPS HUNTINGTON
Samuel Phillips Huntington (nacido el 18 de abril de 1927) es un politólogo y profesor de Ciencia Políticas en el Eaton College y Director del Instituto John M. Olin de Estudios Estratégicos de la Universidad de Harvard. Huntington es conocido por su análisis de la relación entre el gobierno civil y militar, su investigación acerca de los golpes de estado en países del tercer mundo y su tesis acerca de los conflictos sociales futuros. Ha sido miembro del Consejo de Seguridad Nacional de la Casa Blanca, la Presidential Task Force on International Development, la Commission on the United States-Latin American Relationships y la Comission on Integrated Long Term Strategy. En sus obras ha elaborado su propia definición del concepto de sistema político y de régimen político entre otras, que se consideran de referencia en la materia.
El choque de civilizaciones Capítulo. 4; página 112
"Estamos asistiendo «al final de una era de progreso» dominada por las ideologías occidentales, y estamos entrando en una era en la que civilizaciones múltiples y diversas interaccionarán, competirán, convivirán y se acomodarán unas a otros. Este proceso planetario de indigenización se manifiesta ampliamente en el resurgir de la religión que está teniendo lugar en tantas partes del mundo, y más concretamente en el resurgimiento cultural en países asiáticos e islámicos, generado en parte por su dinamismo económico y demográfico".
APORTACIONS DE L'ANTROPOLOGIA CULTURAL
LES PRIMERES SOCIETATS
Característiques:
- Van aparèixer l’any 35.000 a.C.
- Eren societats igualitàries.
- Basen la supervivència en la caça i la recol·lecció.
- Economia de l’ intercanvi i la reciprocitat.
- El cap, és un home amb experiència.
- Eren nòmades.
- Sabem de la seva cultura o creença per les pintures.
SOCIETATS AGRÍCOLES
Característiques:
- Van aparèixer l’any 8.000 a.C.
- Hi ha una agrupació sedentària que dona lloc a l’acumulació i retribució controlada.
- És possible acumular excedents.
- La retribució es presenta com un fet necessari i una imposició per a tothom.
- Es posa a un cap de la tribu (persona per recollir i emmagatzemar aliments que puguin satisfer la població).
- Hi ha un líder guerrer.
ELS ESTATS NAIXENTS
Característiques:
- Van aparèixer l’any 3.500 a.C.
- Forta centralització de poder.
- Estratificació social més gran.
- Clara divisió de funcions.
- Desigualtat en la riquesa.
- Desenvolupament urbanístic.
- Notable creixement cultural.
- Les primeres civilitzacions van ser Sumer i Mesopotàmia.
- Augmenta la producció gràcies al desenvolupament de noves tècniques, millors condicions de vida, s’enriqueix la vida social, etc...
- Més tard apareixen noves civilitzacions com Egipte, Mesoamèrica, etc...
- Aquest estats naixents es troben al final del Neolític i entrant ja a l’Edat de Bronze (2.500 a.C – 1300 a.C).
Característiques:
- Van aparèixer l’any 35.000 a.C.
- Eren societats igualitàries.
- Basen la supervivència en la caça i la recol·lecció.
- Economia de l’ intercanvi i la reciprocitat.
- El cap, és un home amb experiència.
- Eren nòmades.
- Sabem de la seva cultura o creença per les pintures.
SOCIETATS AGRÍCOLES
Característiques:
- Van aparèixer l’any 8.000 a.C.
- Hi ha una agrupació sedentària que dona lloc a l’acumulació i retribució controlada.
- És possible acumular excedents.
- La retribució es presenta com un fet necessari i una imposició per a tothom.
- Es posa a un cap de la tribu (persona per recollir i emmagatzemar aliments que puguin satisfer la població).
- Hi ha un líder guerrer.
ELS ESTATS NAIXENTS
Característiques:
- Van aparèixer l’any 3.500 a.C.
- Forta centralització de poder.
- Estratificació social més gran.
- Clara divisió de funcions.
- Desigualtat en la riquesa.
- Desenvolupament urbanístic.
- Notable creixement cultural.
- Les primeres civilitzacions van ser Sumer i Mesopotàmia.
- Augmenta la producció gràcies al desenvolupament de noves tècniques, millors condicions de vida, s’enriqueix la vida social, etc...
- Més tard apareixen noves civilitzacions com Egipte, Mesoamèrica, etc...
- Aquest estats naixents es troben al final del Neolític i entrant ja a l’Edat de Bronze (2.500 a.C – 1300 a.C).
diumenge, 30 de novembre del 2008
HOBBES O ROUSSEAU?
En la meva opinió, a mi el filòsof que em sembla més coherent és Jean-Jacques Rousseau. Tot el que se de ell i el que se de Hobbes, trobo que les seves idees són molt interessants i les dues opinions més o menys estic d’acord amb diferents àmbits, però Rousseau sembla que sigui més coherent en l’hora de defensar els seus ideals per l’ésser humà i la societat, ja que utilitza expressions més convincents actualment i ho justifica molt millor alhora de defensar una idea. Per exemple, quan Hobbes diu que el rei és el que es queda amb la llibertat del rei, em sembla una frase o una expressió una mica ja passada, en canvi Rousseau defensa un sistema de societat en que l’argument amb expressions com: la vida en és possible i positiva per al desenvolupament humà si està estructurada com una comunitat igualitària. Per mi, Hobbes defensa més o menys el mateix que Rousseau però amb arguments més caducats i menys convincents. Estic més d’acord amb que Rousseau defensi un sistema més democràtic que la nostra pròpia democràcia que no pas, com diu Hobbes que un sistema democràtic amb un cap fort i absolut, escollit lliurement per a tots i capaç d’imposar les seves lleis.
dijous, 27 de novembre del 2008
COMPARACIÓ ENTRE DOS FILÒSOFS:
- Thomas Hobbes pertany a un altre època(1588-1679) que Jean-Jacques Rousseau(1712-1778).
- Hobbes parteix d’una consideració pessimista dels éssers humans m’entres que Rousseau parteix de la hipòtesi d’un home actual solitari.
- Hobbes afirma que “l’home és un llop per a l’home”, és a dir hi ha una guerra de tots contra tots m’ entres que Rousseau defensa que un home natural solidari pot ser bo per la naturalesa.
- Hobbes defensa que només un cap fort i absolut, farà possible una societat on es pugui conviure en pau, m’entres que Rousseau defensa la estructura de la societat com una comunitat igualitària i poc nombrosa, és a dir sostinguda per la voluntat general.
- Rousseau defensa un sistema més democràtic que la nostra democràcia, en canvi Thomas Hobbes defensa també un sistema més o menys democràtic, però la llibertat absoluta se la queda el rei.
- Rousseau defensa que hem de renunciar a la nostra llibertat natural a canvi de llibertat civil i Hobbes diu que hem de renunciar a la nostra llibertat a canvi de protecció.
- Hobbes parteix d’una consideració pessimista dels éssers humans m’entres que Rousseau parteix de la hipòtesi d’un home actual solitari.
- Hobbes afirma que “l’home és un llop per a l’home”, és a dir hi ha una guerra de tots contra tots m’ entres que Rousseau defensa que un home natural solidari pot ser bo per la naturalesa.
- Hobbes defensa que només un cap fort i absolut, farà possible una societat on es pugui conviure en pau, m’entres que Rousseau defensa la estructura de la societat com una comunitat igualitària i poc nombrosa, és a dir sostinguda per la voluntat general.
- Rousseau defensa un sistema més democràtic que la nostra democràcia, en canvi Thomas Hobbes defensa també un sistema més o menys democràtic, però la llibertat absoluta se la queda el rei.
- Rousseau defensa que hem de renunciar a la nostra llibertat natural a canvi de llibertat civil i Hobbes diu que hem de renunciar a la nostra llibertat a canvi de protecció.
dimarts, 25 de novembre del 2008
THOMAS HOBBES
Nació en 1588. Conoció en Oxford la Filosofía Escolástica, que no llegó a convencerlo. Trabajó como preceptor de familias nobles, lo que le permitió conocer Francia y tomar contacto con el cartesianismo, que lo impresionó hondamente. Escribió sus Objeciones a las Meditaciones cartesianas, que fueron contestadas por el propio Descartes. Entre los años 1640 y 1651 residió en París pero en calidad de refugiado por haber defendido al partido realista en Inglaterra. En 1651 retornó a una Inglaterra entonces más tolerante y, con la llegada de Carlos II al trono (ex discípulo suyo) en 1660, recibió una pensión real y volvió a tener acceso a la más alta esfera del gobierno. En 1666 la Cámara de los Comunes investigó su Leviatán porque se lo sospechaba de ateísta. Murió en el año 1679.
Entre sus obras se destacan Elementos de Filosofía, que incluye De cive (1642), De corpore (1655) y De homine (1658), y Leviatán (1651), la más conocida de sus obras, en la que expone sus argumentos en favor de un gobierno monárquico de poder absoluto.
Hobbes sostenía un materialismo mecanicista. Según él todo es material, tanto las cosas naturales como las artificiales e incluso las espirituales. Y la materia se encuentra regida por las leyes del movimiento.
Hobbes sostenía un materialismo mecanicista. Según él todo es material, tanto las cosas naturales como las artificiales e incluso las espirituales. Y la materia se encuentra regida por las leyes del movimiento.
Doc.1- pàg 120 (L'INDIVIDUALISME POSSESSIU)
1. Aquest text, ens comenta que podem viure lliures de les relacions de la nostre societat, no som dependents de altres persones no som dependents de tot el que ens envolta. Podem viure lliurement apartats de les relacions amb els altres, però el ser humà necessita socialitzar les seves idees els seus pensaments, en definitiva necessitem relacionar-nos.
2. L’INDIVIDU I LA SOCIETAT.
3. En el text, ens esmenta els trets característics de l’ individualisme possessiu. Aquest trets són molt curiosos ja que ens diu que el ser humà és un home lliure de la dependència de les voluntats dels altres, es lliure de socialitzar- se amb altres persones, l’individu és essencialment el propietari de la seva persona i de les seves capacitats. Però cada ser humà té diferents capacitats que altres individus no tenen però be és cert que tindran altres, això vol dir que és necessari per a l’evolució de la nostra societat l’ intercanvi de capacitats i d’idees que són úniques en l’individu i que fàcilment són intercanviables per compartir diferents opinions sobre diferents aspectes en la nostra vida. Bé és cert que cadascú és lliure de la dependència dels altres, pot ser cert però no ho apliquem a la pràctica per dir-ho d’alguna manera.
2. L’INDIVIDU I LA SOCIETAT.
3. En el text, ens esmenta els trets característics de l’ individualisme possessiu. Aquest trets són molt curiosos ja que ens diu que el ser humà és un home lliure de la dependència de les voluntats dels altres, es lliure de socialitzar- se amb altres persones, l’individu és essencialment el propietari de la seva persona i de les seves capacitats. Però cada ser humà té diferents capacitats que altres individus no tenen però be és cert que tindran altres, això vol dir que és necessari per a l’evolució de la nostra societat l’ intercanvi de capacitats i d’idees que són úniques en l’individu i que fàcilment són intercanviables per compartir diferents opinions sobre diferents aspectes en la nostra vida. Bé és cert que cadascú és lliure de la dependència dels altres, pot ser cert però no ho apliquem a la pràctica per dir-ho d’alguna manera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.JPG)