dilluns, 28 de setembre del 2009

Activitat 2

Heràclit, ens vol fer entendre en aquests fragments que l’home és un ésser capaç d’utilitzar la raó, però aquest ésser humà ignora i desconeix dels seus actes. D’altre banda, el filòsof creu que la naturalesa (physis) i el logos estan formats per elements contraposats però a la vegada dependents un de l’altre, ja que, un sense l’altre no podrien existir. Finalment, Heràclit ens fa veure que realment la natura està en un canvi etern i continu i que tot els elements per molt diferents que siguin estat totalment relacionats.

Els orígens de la filosofia

La filosofia grega no va començar a Atenes sinó a les colònies gregues de l'Àsia Menor. A ciutats com Milet, Efes, Clazòmenes, hi va haver condicions especials per produir aquesta nova manera de mirar el món i els éssers humans.




Activitat 1

Anaximandre agafa les dues referències de l’ésser humà: naixement i destrucció, segons les quals son imprescindibles per entendre un ordre en el temps. Interpreto que aquest ordre en el propi ésser humà que s’ha de preocupar, -segons les necessitats que li dona la vida -, de trobar un equilibri o que li porta a la destrucció, per exemple, si apliquem això a la actualitat i posant com a exemple l’escalfament del planeta, sinó es controla aquests ordre pot arribar un desordre provocat per la injustícia de l’ésser humà de no haver-lo conservat.

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - 2n de Batxillerat

Aquest curs, estudiarem els diferents filòsofs que han agut des dels inicis de la filosofia fins als nostres dies i els diferents pensaments i opinions que aquests filòsofs tenen sobre les grans qüestions que es plantegen i sobre un gran ventall de temes filosòfics.

dissabte, 6 de juny del 2009

Opinió personal del curs

Aquest curs de filosofia, a sigut el primer que em cercat al llarg dels nostres anys d’estudiants i ens ha vingut tot de nou. Em trobat molt interessants les qüestions que planteja la filosofia i els seus representants com Sòcrates, Kant i Aristòtil. Ens ha resultat innovadora aquesta matèria, ja que, no havíem fet mai una igual, però si que si apropessin. Estudiar i comentar les diferents teories de la veritat, els models explicatius del coneixement, els diferents tipus de felicitats i per a qui és defensada, ha sigut fruit de diversos i intensos debats i intercanvis d’opinions entre els companys de classe. Finalment, al llarg de tot un curs treballant amb aquesta matèria i junt amb una petita pinzellada del què és la ciutadania, aquesta assignatura, ens a fet pensar i repensar preguntes i plantejaments que mai sens agüessin ocorregut i reflexionar i discutir sobre el gran ventall de interessants dubtes que planteja la filosofia.

divendres, 29 de maig del 2009

TEMA 10: Dilema 2 i 3



DILEMA 2

1- Què ha de fer l’Alfons? Per què?
Crec que ha obrat bé canviant de feina. Perquè si aquest exemple l’amplifiquem a altres casos realment dolents, com per exemple quan un pare ven drogues per mantenir a la seva família, també opinaríem que seria una bona opció canviar de feina.

2- L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat? Per què?
Si, perquè aquest sacrifici de canviar de feina per el benestar de la humanitat el fa també indirectament per el benestar de la seva família, ja que, la seva família també forma part de la humanitat.

3- Tenim obligacions amb les generacions futures?
Crec que per la major part si, ja que, nosaltres som un exemple per les generacions menors, si nosaltres no actuéssim de forma correcta en molts àmbits, ja sigui en l’escalfament global, la contaminació o en l’educació que transmetéssim als nostres fills, això podria repercutir sobre les generacions posteriors a les nostres.

4- Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobres a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons de la terra?
La resposta a aquesta pregunta pot englobar moltes opinions. Jo crec que lo millor seria buscar un terme mitjà entre les dues opinions de diferents posicions.

5- De qui són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus? Per què?
De la humanitat en general. Primerament, si el govern que presideix un país na fa molta campanya contar aquest problemes i no es preocupa de solucionar-los, és una factor en contra. Però, si el govern dóna exemple de solucionar aquest problemes i empenya a la gent a participar i a col·laborar i el 80% de les persones no ajuda, és un problema dels individus.

6- pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?
No, però si que es poden regular. Si un poble explota un tipus de planta que dóna aliment, es preferible no prohibir-los d’aquest aliment i més si és una comunitat pobre, però si que es pot regular-ne l´ ús i subministrar-los d’altres aliments més abundants.


DILEMA 3

1- Què ha de fer el professor?
Des del punt de vista d’un alumne crec que el professor no ha de cedir a pujar-li la nota. El professor li ha posat la nota que es mereix a l’alumne com li ha posat la nota corresponent a cada un dels seus alumnes, és a dir, el professor ha de ser just i no pujar-li la nota.

2- Analitzant-ho exposant una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.
. Pot estar en dubte la seva professionalitat com ha professor, ja que, no pot tenir favoritismes cap a uns i cap a altres no.
. Si a un alumne li puja la nota, evidentment com a l’alumne que li ha pujat la nota, no és la nota que es mereix. Altres alumnes es poden queixar i reclamar notes amb tota la raó.

3- Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?
Jo cerc que en aquest cas la felicitat va lligada a la justícia. Per el professor posar-li la nota que li correspon, és la seva feina apart d’ensenyar. Per tan la seva feina l’està fen bé. En el cas d l’alumne si no li puja la nota, cosa que per ell no és justa, no és feliç. Això vol dir que van els dos termes lligats entre ells.

Comentari de text 2: La societat i l’estat (pàg. 237).

1- Aquest text, ens mostra el principal reconeixement entre l’estat modern l’estat de l’ antiguitat. La base d’aquesta última, la esclavitud, és en certa forma una característica de la societat civil en la qual vivim avui dia. L’individu format per aquesta societat actual és “esclau” d’altres aspectes.
2- La relació entre l’estat de l’antiguitat i l’actual.
3- Segons el criteri de Harx, són gairebé iguals la significació del reconeixement dels drets de l’home i el reconeixement de l’esclavitud a l’antiguitat. El significat d’esclavitud pot tenir molts matisos, però si anem a les arrels, el concepte es pot aplicar en múltiples aspectes. La persona esclava en l’antiguitat era una persona sense cap poder econòmic i sobretot sense drets humans. En canvi, la societat civil actual ens porta a comportar-nos i actuar en moltes ocasions, de forma egoista de tal manera que utilitzem a les persones com a mitjans i no com a fins, és a dir, les instrumentalitzem per interès propi. Tota aquesta situació que ens envolta, ens condueix molts cops a transformar-nos en esclaus del treball assalariat, concepte del qual té un significat molt similar al de l’antiguitat.