dissabte, 5 de desembre del 2009

L' ànima, parts i relacions amb l'ètica i la política.

Ànima racional (immortal):

- Relacionada amb les parts del cos: cervell
- Relacionada amb el mite del Fedre: Auriga.
- Relacionada amb la virtut: prudència (fronesis).
- Relacionada amb les classes socials: els governants.




Ànima irascible (¿immortal?):

- Relacionada amb les parts del cos: pit.
- Relacionada amb el mite del Fedre: cavall bo, i bell.
- Relacionada amb la virtut: fortalesa (andreia).
- Relacionada amb les classes socials: els guerrers.

Anima concupiscible (mortal) :

- Relacionada amb les parts del cos: abdomen.
- Relacionada amb el mite del Fedre: cavall lleig, dolent i desbocat.
- Relacionada amb la virtut: temprança (sophrosine).
- Relacionada amb les classes socials: els artesans.

dimecres, 2 de desembre del 2009

PROJECTE 2. Situació històrica europea a principis del segle XIX.


A principis del segle XIX, l’emperador de França, Napoleó Bonaparte havia vençut als països enemics –Àustria i Rússia -, menys Anglaterra. I, per impedir el comerç britànic amb Europa, va ordenar el bloqueig continental a les embarcacions angleses.

Portugal era aliat de Gran Bretanya. Per aquesta raó, es va negar a participar del bloqueig. Com a resposta, els francesos van envair territori portuguès. La Cort lusitana es va refugiar a la seva colònia americana del Brasil on va estar fins el 1821. A la Península Ibèrica, les forces franceses es van apoderar també de Espanya. El rei Ferran VII va quedar en mans de l’emperador francès. En nombre del monarca captiu, els espanyols van reaccionar a la invasió. Per lluitar per la reconquesta del seu territori van formar juntes en diferents ciutats, coordinades després amb la Junta Central a Sevilla.

A la Campanya de Rússia, l’exèrcit napoleònic va patir moltes baixes a causa del fred. Finalment, a l’octubre de 1813 va ser derrotat per els aliats –Àustria i Rússia- a Leipzig. El 31 de març de 1814 els guanyadors van entrar a París. Napoleó va ser desterrat a l’Illa de Elba, prop de la costa italiana. Així es va iniciar a França la Restauració sota el regnat de Lluís XVIII.

A França, el rei Lluís XVIII, va iniciar l’any 1814 la Restauració jurant una “Carta”. A partir d’aquell moment, els súbdits tenien algunes confessions.
- Eleccions per càrregs públics.
- Llibertat religiosa i de premsa.
- Les càrregues impositives es distribuiran entre tots els ciutadans.

A Lluís XVIII el va succeir el seu germà l’any 1824, Carles X. Sis anys més tard, al dissoldre la cambra de diputats i no respectar la llibertat de premsa va provocar l’esclat de la revolució que introduí a Lluís Felip de Orleans.
La Revolució Francesa de 1830, va provocar una reacció en cadena a altres llocs d’Europa: Bèlgica es va independitzar d’Holanda, i Polònia de Rússia. Lluís Felip va regnar amb el suport de la burgesia liberal integrada per comerciants i industrials. Però, el rei va restringir la llibertat de premsa quan aquests sectors van començar a reclamar el sufragi universal i els socialistes van pretendre expropiar les riqueses als capitalistes. Va se rel comen¡ament de la Revolució de 1848.
A més a més, la imposició d’un nou ordre socioeconòmic i jurídic, demandat del liberalisme, era una realitat a l’Europa del segle XIX, i es va vincular a través del cercle revolucionari obert l’any 1789 i continuat en el 1830 i 1848, el de les Revolucions burgeses i liberals europees.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Principals pensaments de la filosofia de Plató


Activitat 10

En aquest petit fragment del Fedó, Plató ens mostra i ens explica la seva concepció de l’ànima i el cos, la qual pertany a la seva època de maduresa. Plató comenta explicant-nos el significat de l’ànima en si i la seva relació amb el cos i totes les coses sensibles que aquest comporta. Aquesta ànima, és un concepte que pertany al món intel·ligible, però a causa de la unió accidental entre cos i ànima, l’ésser humà està destinat a viure sense conèixer realment el seu objectiu, és a dir, el que realment desitja, la veritat. Per tant, les persones solament podem arribar a la veritat, quan aquesta ànima pregonera del cos es separi d’aquest, ja que, el cos és un organisme replet de desitjos i plaers, els quals no són més que matèria i els quals, ens desvien del nostre objectiu. Aquestes coses pertanyents al món sensible ens impedeixen descobrir la realitat absoluta perquè fins que no morim, la dualitat entre cos i ànima i el lligam el qual les uneix, no es trencarà. És a dir, únicament podem arribar al món de les idees amb la mort. Per tant, durant el llarg curs de la nostre vida no podem obtindre una raó absoluta sinó només apropar-nos a aquesta idea i aquest serà el filòsof, que a diferència d’altres pressionats per els plaers, intentarà arribar a aquestes idees immutables i indivisibles i es prepararà per la mort, ja que, és l’única via per arribar a conèixer la veritat.

Activitat 9

1. Introducció. En aquest apartat, Equècrates demana a Fedó que aquest li expliqui les últimes hores que ell va passar amb Sòcrates.
2. Explicació del desig de Sòcrates per morir. Aquí, Sòcrates explica que al filòsof la mort no li hauria de preocupar, perquè l’objectiu del filòsof és conèixer la veritat, i aquesta s’aconsegueix amb la separació del cos i l’ànima.
3. Referent a la immortalitat de l’ànima. En aquesta part, Sòcrates exposa diferents arguments a favor de la immortalitat. Aquest arguments són: la successió de contraris, la participació a la vida, la semblança amb les idees, la reminiscència i l’àtica del domini del cos.
4. Objecció de Simies i Cebes. En aquest diàleg, aquests dos deixebles de Sòcrates aporten dos arguments en contra de la immortalitat de l’ànima. Simies diu que l’ànima és com l’harmonia del cos i aquest té por de que l’harmonia s’acabi quan mort el instrument, que seria el cos.
5. Resposta de Sòcrates a la seva objecció. Sòcrates afirma que Cebes i Simies estan a favor del coneixement com a reminiscència, per tant, a favor de que l’ànima existís abans del cos. Segons Simies, que diu que l’ànima és com una harmonia, Sòcrates diu que no pot existir l’harmonia abans que es creï aquest instrument amb el qual es realitzarà aquesta harmonia.
6. Últims moments de la vida de Sòcrates. Aquí, Sòcrates explica a els seus deixebles el que han de fer després de la seva mort. Aquesta part reflecteix la tristesa dels deixebles de Sòcrates fins en el moment en que es pren la metzina.

divendres, 13 de novembre del 2009

Activitat 8

En aquest text, Plató ens mostra una definició i concepte del que són les idees, en aquest cas el coneixement. Però, per definir i arribar a la conclusió de què són aquestes idees i com podem captar la seva essència primer Plató vol arribar a saber què no són aquestes idees i quines característiques han de complir per no ser-ho. A partir d’aquesta reflexió, deduïm que el coneixement és un concepte pertanyent al món intel·ligible, és a dir, continua, immutable i perfecte allunyat de les coses sensibles i de la matèria, que ens desvia del nostre vertader objectiu. Aquesta situació de desnivell i desestabilització establert en el món sensible és el que Plató vol allunyar dels éssers, també relacionats amb el concepte del coneixement, i conduir-nos a la recerca d’un grau de coneixement centrat en les idees amb una validesa universal i totalment objectiva.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Activitat 7

Plató, ens mostra amb el seu escrit del mite de la caverna, la seva pròpia visió de la vida i els conceptes i idees que la formen, però amb aquest text, Plató també mostra sense ell saber-ho una gran concordança entre la visió que ell té del món antic amb el món actual, amb la nostre vida totalment diferent a la vida de fa més de dos mil anys. Aquest text ha anat influint al llarg de la història de la filosofia , fins a arribar als nostres dies, on no només ha influït en la filosofia, sinó que també ha fet en altres àmbits molt comuns en la nostra vida diària i especialment, també en el cinema.
En l’actualitat, la societat viu en un món on la gran majoria de persones estan solament i exclusivament per un propòsit o objectiu, el de treballar per guanyar diners, poder permeteres certs luxes i no tindre cap tipus de preocupació alhora de comprar-se qualsevol objecte. Però realment, només vivim per aquest objectiu al llarg de la nostre vida, o es que estem acostumats a moure’ns a traves d’una capa totalment superficial i llunyana a lo que és realment l’essència de la vida, i la qual no ens deixa veure més enllà sinó només que aparences que ens converteixen en éssers sense un objectiu clar i precís, desconcertats sense saber molt bé quina és la direcció en la qual ens estem dirigint i manipulats per coses que realment no tenen cap significat, coses que ens tornen egoistes i possessius, coses que ens estan mostrant el que no són i que tan sols li donem aquesta importància tan ridícula i insignificant perquè ens limitem a veure només les ombres d’aquestes coses, el seu recobriment, i certament no sabem que hi ha darrere, no captem l’element en si, ja que, el món en que vivim es una falsa realitat, un món sensible. El mateix que nosaltres en certa forma estem creant, no només a nivell personal, també a nivell social. Estem tant acostumats a veure i alimentar-nos, ja sigui de campanyes publicitàries de tot tipus o de productes que la televisió ens ven, que pensem que allò acaba sent real, ja que, aquell objecte en particular que desitgem i que pensem en adquirir-lo no és res més que un conjunt de sensacions i sentits que per a nosaltres signifiquen molt més que això, és a dir, una idea de felicitat, quan només són aparences, ja que, la realitat segons Plató, la trobem en un món intel·ligible on la idea màxima de bé està representada per el Sol. Un element que nosaltres estem tapant cada vegada més per múltiples gasos i fums generats per la fabricació dels propis objectes sensibles, els quals creen aquesta matèria que ens impedeix veure la idea de bé, el Sol, i que ens reté en un món fosc, que no deixa pas a la llum, i ens impedeix veure l’essència de les coses. És a dir, nosaltres mateixos moguts per el desig de plaer ens desviem del nostre objectiu real i creem un entorn que ens conduirà cap a un món imperfecte i material, el qual serà la nostra pròpia destrucció.


Aquest és un vídeo que ens explica la relació de la pel·lícula Màtrix amb la idea principal de "El mite de la caverna":
http://www.youtube.com/watch?v=h0i0A77wj4U&feature=PlayList&p=B0278B1FB2AE2B46&playnext=1&playnext_from=PL&index=51