Activitat 14 - Carta a Meneceu

En aquesta carta, Epicur dona consell a Meneceu mitjançant les seves idees i creences mostrant una clara visió dels aspectes més generals i destacats, els quals Epicur explicava als altres intentant raonar respecte les seves afirmacions. L’objectiu de felicitat mitjançant la filosofia, la clara ignorància al món dels Déus, la satisfacció de la mortalitat allunyant així el concepte abstracte de Epicur amb relació a la mort, la estabilitat de l’ànima per obtenir una vida tranquila i feliç i la importància de la dualitat entre plaer i dolor són els principals aspectes que el filòsof escriu en aquesta carta, destinada a una reflexió i meditació personal.

Títol: Els principis bàsics de la filosofia d’ Epicur.

El text d’ Epicur és un exercici d’ensenyança de les seves valoracions personals envers la seva filosofia, dirigit en aquest cas a Meneceu. El filòsof ens mostra constantment el seu ideal de vida, ja sigui a través de la correcte elecció dels plaers i els dolors, a partir d’ atènyer totalment la felicitat mitjançant el seny, la bellesa i la justícia o també amb una total ignorància al món dels Deus i tot el que aquest comporta, com sobretot la ignoració de la mort, ja que aquesta no és res per a nosaltres a causa de l’ absència de sensacions que té respecte a la vida, un concepte bàsic en la filosofia d’ Epicur i el qual el podem entendre amb aquesta carta.
Per tant, en aquest text podem distingit el que serien les idees més positives per a la vida segons el filòsof. La comprensió i la importància que té la filosofia i la seva activitat no sols per un grup determinat, sinó per a tota la societat. Així doncs, un cop assolit aquest pas podem arribar al concepte de savi que té Epicur, mitjançant un correcte criteri en quant a l’opinió de la vida i la mort, és a dir, el savi no té por a la mort ni el considera un mal, ja que mentre som vius, la mort no existeix i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som. Per aquesta raó, les persones han de portar una vida complementada amb plaers, principi i fi d’una vida feliç perquè és incoherent qui s’angoixi durant l’espera no només per la mort sinó també per la creença als Déus. Tot i així, amb aquesta carta, Epicur ens vol fer entendre que els desitjos i els plaers na han de se innecessaris i amb un luxe afegit, ja que podria ferir la salut del cos i ànima evitant així assolir una felicitat completa.

Aquesta carta escrita per Epicur, ens mostra les seves creençes i idees, les quals estan basades principalment amb el cos i tot el que aquest comporta. Per tant, la seva filosofia la podem comparar basicament amb la filosofia imposada per Plató. La introducció per part de Plató, de la importància de l’ànima, ja sigui durant la vida o la mort, ens distància de la filosofia d’ Epicur, el qual es centra sobretot en comportaments del cos humà i els significat que té la vida en si, ignorant així el concepte que té Plató sobre la mort.

Activitat 13

En aquest text, Aristòtil fa una clara referència la seva ètica i als aspectes que aquesta comporta com per exemple que és i quins tipus de virtut hi ha segons aquesta teoria. Amb la referència que aquest filòsof fa del terme mitjà podem relacionar les seves característiques amb les conclusions que fa en aquest petit fragment. Aquest terme mitja és el situat entre l’excés i el defecte però no és solament això sinó que aquest s’adquireix a través d’un desenvolupament de la virtut i un ensenyament i aprenentatge continu. Però la mida d’aquest terme mitja no és de caràcter universal, ja que, cadascú pot optar quin és la seva pròpia posició segurament determinada per les diferents passions de l’ésser humà. Per tant, podem definir d’una manera general una posició intercalada entre el defecte i l’excés, però cadascú prendrà la posició que a ell li sembli més correcte. D’aquí deduïm que la moderació correcta determinada per la recta raó només podrà ser adquirida per aquells individus que hagin adquirit un bon hàbit a través de la repetició d’aquest.

Activitat 12 Qué ve abans l'ou o la gallina?

Avui en dia, qui no s’ha plantejat aquesta pregunta i fins i tot intentar respondre-la. Dons bé, sigui quina sigui la resposta sempre hi haurà una afirmació el suficientment vàlida per refutar una opinió o un altre. Personalment, aquesta qüestió no tindria un plantejament tan filosòfic com la gent es pensa, ja que, si el plantegem així ens trobarem en un cercle constant en el que la resposta d’un serà la pregunta de l’altre i així successivament. Però, tot i així podem aplicar-ho amb algunes teories filosòfiques com per exemple la de Parmènides posteriorment nomenada també per Plató. Diríem que del no res no pot sortir res, és a dir, que ni la gallina pot haver sorgit del no res, ni l’ou pot existir sense l’ajuda de la gallina, per tant tornem a ficar-nos en un cercle continu sense cap mena de resposta vàlida. En canvi, si busquem un raonament més de caire científic, trobarem respostes no vàlides perquè no ho sabrem del tot cert però si més convincents. Amb això no vull dir que estigui excloent la filosofia d’aquesta qüestió, simplement apartar-me lleugerament, en aquest cas dels raonaments filosòfics per poder trobar una resposta des del meu punt de vista més fiable.

Activitat 11

El gran filòsof intel·lectualista Aristòtil, ha sigut igual que el seu mestre Plató, una gran influència per a tota la filosofia posterior. Però, no tot són semblances el que relaciona Aristòtil i Plató, ja que, la teoria idealista platònica ha estat criticada i modificada en certs aspectes per la visió realista d’ Aristòtil, tot i que, fa referència en moltes ocasions a les afirmacions formulades per Plató. La característica i diferència principal entre aquest dos grans filòsofs, és que Plató actua de forma transcendent i Aristòtil actua des de dintre de la realitat, per tant, de forma immanent. A més a més, un altre aspecte molt significatiu que marca una gran marge entre les seves teories, és la crítica d’ Aristòtil fen referència al món intel·ligible i sensible i la relació entre les idees i les coses, ja que, Plató diu que les idees eren causes de les coses, en canvi, Aristòtil afirma que les idees no tenen perquè explicar les causes de les coses.

Un cop analitzats els principals trets d’ambdós filòsofs, Aristòtil des del punt de vista personal és el que crec que té una base i una explicació de les coses sensibles i la seva essència, més coherent. Aquesta decantació per aquest filòsof es deguda, a la defensa d’unes afirmacions molt més possibles i vertaderes que les de Plató. A causa del realisme aristotèlic, la teoria està basada en aspectes molt més propensos a la societat i molt més creïbles i entenedors. La creença de Plató en un món intel·ligible, el qual, està format per idees, les quals, estan separades de les coses sensibles i de la matèria, em fa pensar en una teoria més abstracta que ens allunya de l’obtenció de la realitat i la captació de l’essència i ens posiciona en un món sensible replet d’aparences, el qual, per Aristòtil és en aquest món on podem arribar a la veritat absoluta.

Temes tractats sobre Plató

- El mite del Fedre.

- Distinció entre el món sensible i el món intel·ligible.

- Característiques de l’ànima.
- Funcions de l’ànima.

- Les idees (Idees de bé, bellesa i justícia).

- Conèixer i recordar (reminiscència).

- Participació de las coses sensibles de les idees.

- El demiurg.

- La dialèctica (símil de la línea).

- El mite de la caverna.

- La educació.

- Tipus de virtuts.

- Classes socials.

- El millor tipus de govern.

- Les lleis.

En aquesta pàgina podrem trobar les explicacions de les teories i alguns dels fragments dels llibres de Plató més detalladament i amb més precisió:

http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/9/Usr/ibjoa/Filos/tema2.html

L' ànima, parts i relacions amb l'ètica i la política.

Ànima racional (immortal):

- Relacionada amb les parts del cos: cervell
- Relacionada amb el mite del Fedre: Auriga.
- Relacionada amb la virtut: prudència (fronesis).
- Relacionada amb les classes socials: els governants.




Ànima irascible (¿immortal?):

- Relacionada amb les parts del cos: pit.
- Relacionada amb el mite del Fedre: cavall bo, i bell.
- Relacionada amb la virtut: fortalesa (andreia).
- Relacionada amb les classes socials: els guerrers.

Anima concupiscible (mortal) :

- Relacionada amb les parts del cos: abdomen.
- Relacionada amb el mite del Fedre: cavall lleig, dolent i desbocat.
- Relacionada amb la virtut: temprança (sophrosine).
- Relacionada amb les classes socials: els artesans.

PROJECTE 2. Situació històrica europea a principis del segle XIX.

A principis del segle XIX, l’emperador de França, Napoleó Bonaparte havia vençut als països enemics –Àustria i Rússia -, menys Anglaterra. I, per impedir el comerç britànic amb Europa, va ordenar el bloqueig continental a les embarcacions angleses.

Portugal era aliat de Gran Bretanya. Per aquesta raó, es va negar a participar del bloqueig. Com a resposta, els francesos van envair territori portuguès. La Cort lusitana es va refugiar a la seva colònia americana del Brasil on va estar fins el 1821. A la Península Ibèrica, les forces franceses es van apoderar també de Espanya. El rei Ferran VII va quedar en mans de l’emperador francès. En nombre del monarca captiu, els espanyols van reaccionar a la invasió. Per lluitar per la reconquesta del seu territori van formar juntes en diferents ciutats, coordinades després amb la Junta Central a Sevilla.

A la Campanya de Rússia, l’exèrcit napoleònic va patir moltes baixes a causa del fred. Finalment, a l’octubre de 1813 va ser derrotat per els aliats –Àustria i Rússia- a Leipzig. El 31 de març de 1814 els guanyadors van entrar a París. Napoleó va ser desterrat a l’Illa de Elba, prop de la costa italiana. Així es va iniciar a França la Restauració sota el regnat de Lluís XVIII.

A França, el rei Lluís XVIII, va iniciar l’any 1814 la Restauració jurant una “Carta”. A partir d’aquell moment, els súbdits tenien algunes confessions.
- Eleccions per càrregs públics.
- Llibertat religiosa i de premsa.
- Les càrregues impositives es distribuiran entre tots els ciutadans.

A Lluís XVIII el va succeir el seu germà l’any 1824, Carles X. Sis anys més tard, al dissoldre la cambra de diputats i no respectar la llibertat de premsa va provocar l’esclat de la revolució que introduí a Lluís Felip de Orleans.
La Revolució Francesa de 1830, va provocar una reacció en cadena a altres llocs d’Europa: Bèlgica es va independitzar d’Holanda, i Polònia de Rússia. Lluís Felip va regnar amb el suport de la burgesia liberal integrada per comerciants i industrials. Però, el rei va restringir la llibertat de premsa quan aquests sectors van començar a reclamar el sufragi universal i els socialistes van pretendre expropiar les riqueses als capitalistes. Va se rel comen¡ament de la Revolució de 1848.

A més a més, la imposició d’un nou ordre socioeconòmic i jurídic, demandat del liberalisme, era una realitat a l’Europa del segle XIX, i es va vincular a través del cercle revolucionari obert l’any 1789 i continuat en el 1830 i 1848, el de les Revolucions burgeses i liberals europees.