DEFINICIONS:

Intel·lectualisme moral: posició que identifica el saber amb la virtut.

Maièutica: és l'art de donar a llum la veritat.

Hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer.

Feliçitat (Aristòtil): per Aristòtil, la feliçitat és du a terme l'activitat pròpia de l'ésser humà, és a dir, l'activitat intel·lectual.

Prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, porposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: consisteix en ser concient, de que el món exterior no està a les nostres mans .

Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa més els plaers i menys el dolor.

Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem es sotmet per la bondat de les regles que considerem morals per la bondat de les conseqüències.

Ética deontològica: ética que es centra més en el deure moral que no pas en la felicitat.

Imperatiu categòric: ordre que obliga de forma universal i mana sense condicions, sense prometre res a canvi.

Dignitat humana: és una idea que afirma, que l'ésser autònom és únic i no té preu, sinó dignitat.

Intuïcionisme dels valors: afirma que podem captar esl valors a través d'una intuició emocional.

Comunitarisme: és una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.

Universalisme: defensa que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.

La persona té dignitat i no preu (Comentari Doc.9 - pàg 200)

1. En aquest breu fragment de Kant, tot roda envers a un tema principal. Què és i què no és digne, i si ho és, quins altres factors estan relacionats. Kant deixa molt clar que l’ésser humà té un valor absolut i que per tan té un fi en si mateix i si té un fi en si mateix és que tota la humanitat té dignitat, tots som iguals i ningú està ni per sota ni per sobre nostre.

2. L’ ésser humà, no és un producte comercial.

3. Per començar, estic totalment d’acord amb l’opino de l’autor d’aquest text. Mostra molt bé el que realment som i tenim cadascú de nosaltres, dignitat. Però, aquesta dignitat no sempre ha sigut ni és respectada per la societat. L’home és un llop per l’home. Amb aquesta expressió, vull donar exemple a actes de violència de gènere, racisme, persones aporofòbiques, i molts més actes i pensaments que les persones hem tingut al llarg de la història. Aquestes persones, que per sort són la minoria tractes a les altres no com si tinguessin un fi en si mateix, sinó com si fossin un mitjà. I com ja he esmentat abans, l’ésser humà té un valor humà, que encara que molts cops no sigui respectat, sempre estarà present gràcies a la moralitat.

És realment millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet?

Mill diu que és millor ser: “ Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet", és a dir, és millor ser “una persona insatisfeta que un porc satisfet”. Primerament, aquesta frase té un ampli ventall d’ opinions diferents, les quals, jo defenso per una banda la del Sòcrates insatisfet i d’altre banda la del ximple satisfet.

L’opinió de Mill respecte els plaers superiors i inferiors, trobo que és un pensament que generalitza i engloba bastant el que és una opinió diferent per a cadascú de nosaltres. Personalment, estic d’acord amb que és millor ser una persona insatisfeta i anar sempre més enllà i, per dir-ho d’alguna manera no conformar-te solament amb el que tens. Però no sempre s’ha de viure insatisfet, ja que, al llarg de la vida poden succeir infinitat de coses i en moltes ocasions, més val ser un ximple i feliç satisfet que un amargat insatisfet. La frase de Mill reflexa el que és el seu pensament i com veu ell el que pot ser o no millor o pitjor. Finalment, i des del meu punt de vista, el millor és no partir tan d’un pensament intolerant respecte a una forma de ser i buscar un terme mitjà entre ser satisfet i insatisfet.

Obrar conforme a la virtut més perfecta. Doc.3 - (pàg 195)

1- Aquest text d’ Aristòtil, ens vol fer entendre que cada acció realitzada per l’ésser humà té un fi en si mateixa, és a dir, a cada persona de la societat li correspon una funció específica a causa de les seves múltiples i més característiques virtuts i aquestes virtuts formen part d’un bé comú.

2- Títol: Les funcions i virtuts de l’ ésser humà.

3- Aristòtil, diu que tota funció de l’home està marcada per la seva ànima i la seva raó. Per exemple, si una persona té com a virtut dianoètica uns bons valors i saber on hi ha un límit, voldrà dir que té una certa prudència. Aquesta prudència que defensa l’autor en les persones, es refereix al saber triar i buscar un terme mitjà. Cada una d’aquestes accions no mancades de raó i realitzades per l’home bo, podem dir que entren en una certa saviesa pràctica protagonitzada per la prudència i que aquesta última ens ajudarà a actuar com ens convé per un futur pròxim o per la nostra vida. Personalment, crec que cadascú de nosaltres té els seus propòsits i el terme mig ens el marquem nosaltres, no hi ha un terme mig comú i igual per a tot la humanitat.

Definicions:

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.

Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.

Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.

Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.

Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.

L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens ‘’com si’’ estiguessin produïts per una causa encara que no la tinguin.

Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.

Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera concreta per por a un càstig.

Nivell preconvencional: actuar d’una manera per por a les conseqüències, per satisfer els nostres interessos.

Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.

Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món causats per nosaltres mateixos. Respectar el món per les generacions futures.

Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització, ja que realment estem destruint el món que ens envolta.

Another brick in the wall - Pink Floyd

Another brick in the wall, és una de les cançons més conegudes de Pink Floyd publicada junt amb l'àlbum The Wall l'any 1980. Aquesta cançó, reflexa l’actitud dels professors davant els alumnes en la dècada dels quaranta, una actitud que no deixava expressar les opinions de l'alumne, una actitud de burla davant els pensaments de l'alumne, una actitud que controlava mentalment les idees dels alumnes i finalment, una actitud de no llibertat amb relació a l'opinió dels alumnes.

Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=IyotJ8KVDP4&NR=1

L'ésser humà està condemnat a ser lliure?

La resposta a la pregunta, l’ésser humà està condemnat a ser lliure?. Jo dic que no. L’ésser humà està condemnat a no ser lliure. Des del moment en que naixem, estem determinat a no ser lliures, sobretot externament, ja que, no triem néixer o formar part d’aquesta societat. L’ésser humà és lliurat al món. El verb néixer, implica un altre verb, morir. Amb aquests dos termes complementaris, hem vull referir que quan naixem, no podem triar nosaltres si morim o no, és a dir, no som lliures ja que ningú es pot escapar o lliurar de la mort

D’altre banda, la llibertat externa, crec que va lligada amb el lloc d’origen, el país on naixem i ens desenvolupem. Esmento aquesta idea, perquè crec que si comparem la nostre societat espanyola amb la societat per exemple de Nigèria, la llibertat d’escollir és molt diferent i molt més limitada una que l’altre. Un ciutadà espanyol de setze anys pot escollir entre treballar, fer mòduls i batxillerat, aquests si que tenen la llibertat d’escollir el que volen fer de cara al seu futur, però el 85% dels nen nigerians no la tenen.