DEFINICIONS:

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.

Individualismo possesiu: aquesta teoria defensa que cada ésser humà és l’ únic
propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

Sociabilitat natural: en aquesta teoria, el filòsof parteix de la base que l’ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.

Contractualisme: aquesta teoria defensa que l’ésser humà no és sociable per naturalesa.

Estat de natura: és un estat de llibertat absoluta.

Pacte social (Rousseau): es tracta d’un pacte en que cedim la nostre llibertat natural a canvi de la llibertat civil.

L’antropologia social: interpreta aquestes expressions culturals i intenta comprendre’n el significat.

Socialització primària: té com a objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la familia durant la primera etapa de la infantesa.

Cultura: conjunt d’artefactes, tradicions, costums, valors, formes de conducta que un determinat grup humà acepta coma pròpies.

Subcultura: no posa en quesito la cultura perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.

Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura que ens trobem que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: fenòmens provisionals que es fan i es desfan.

Civilització (Huntington): és sinònim al que és pròpi de la ciutat. Com la guerra de l’Irac.

Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Xenofòbia: és un pensament molt radical que es basa en el odi als extrangers.

Aporofòvia: rebuix i meyspreu envers el pobre.

Racisme: pensament que es basa en la prohibició de l’entrada d’immigrants.

Relativisme cultural: defensa que la comunicació entre cultures és quasi impossible i no gaire desitjable.

Universalsime: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

Actualment, hi ha un distanciament de cultures a nivell ideològic, que ens fa pensar en una posició molt individualista i també en el benefici personal.

Si ens tanquem en les nostres idees i costums, això implica a que no hi hagi un progrés en la nostra societat i cultura. Encara que estiguem en contra del flux d’immigrants, en certa forma, això no es pot evitar ja que sempre ha estat així i ho em de respectar, perquè si ens posem a mirar el passat, gran part de les nosaltres provenim de famílies immigrants.

Penso que la convivència entre cultures és extremadament difícil, sobretot per la gran diferència d’idees i costums entre elles. Quan més semblança hi ha en les idees de diferents cultures, més respecte hi ha entre la gent d’aquestes, ja que moltes cultures no acceptaran els costums d’altres i aquestes altres el mateix, la conclusió de com podem assolir la convivència entre diferents cultures és tenint respecte hi intentar arribar a una conclusió comuna. Cada regió té una cultura i l’hem de respectar ens agradi o no, perquè moltes cultures no estan d’acord amb els nostres ideals, sobretot aquest distanciament social entre orient i occident.

SAMUEL PHILLIPS HUNTINGTON

Samuel Phillips Huntington (nacido el 18 de abril de 1927) es un politólogo y profesor de Ciencia Políticas en el Eaton College y Director del Instituto John M. Olin de Estudios Estratégicos de la Universidad de Harvard. Huntington es conocido por su análisis de la relación entre el gobierno civil y militar, su investigación acerca de los golpes de estado en países del tercer mundo y su tesis acerca de los conflictos sociales futuros. Ha sido miembro del Consejo de Seguridad Nacional de la Casa Blanca, la Presidential Task Force on International Development, la Commission on the United States-Latin American Relationships y la Comission on Integrated Long Term Strategy. En sus obras ha elaborado su propia definición del concepto de sistema político y de régimen político entre otras, que se consideran de referencia en la materia.

El choque de civilizaciones Capítulo. 4; página 112

"Estamos asistiendo «al final de una era de progreso» dominada por las ideologías occidentales, y estamos entrando en una era en la que civilizaciones múltiples y diversas interaccionarán, competirán, convivirán y se acomodarán unas a otros. Este proceso planetario de indigenización se manifiesta ampliamente en el resurgir de la religión que está teniendo lugar en tantas partes del mundo, y más concretamente en el resurgimiento cultural en países asiáticos e islámicos, generado en parte por su dinamismo económico y demográfico".

APORTACIONS DE L'ANTROPOLOGIA CULTURAL

LES PRIMERES SOCIETATS

Característiques:
- Van aparèixer l’any 35.000 a.C.
- Eren societats igualitàries.
- Basen la supervivència en la caça i la recol·lecció.
- Economia de l’ intercanvi i la reciprocitat.
- El cap, és un home amb experiència.
- Eren nòmades.
- Sabem de la seva cultura o creença per les pintures.


SOCIETATS AGRÍCOLES

Característiques:
- Van aparèixer l’any 8.000 a.C.
- Hi ha una agrupació sedentària que dona lloc a l’acumulació i retribució controlada.
- És possible acumular excedents.
- La retribució es presenta com un fet necessari i una imposició per a tothom.
- Es posa a un cap de la tribu (persona per recollir i emmagatzemar aliments que puguin satisfer la població).
- Hi ha un líder guerrer.


ELS ESTATS NAIXENTS

Característiques:
- Van aparèixer l’any 3.500 a.C.
- Forta centralització de poder.
- Estratificació social més gran.
- Clara divisió de funcions.
- Desigualtat en la riquesa.
- Desenvolupament urbanístic.
- Notable creixement cultural.
- Les primeres civilitzacions van ser Sumer i Mesopotàmia.
- Augmenta la producció gràcies al desenvolupament de noves tècniques, millors condicions de vida, s’enriqueix la vida social, etc...
- Més tard apareixen noves civilitzacions com Egipte, Mesoamèrica, etc...
- Aquest estats naixents es troben al final del Neolític i entrant ja a l’Edat de Bronze (2.500 a.C – 1300 a.C).