dilluns, 16 de febrer del 2009

Another brick in the wall - Pink Floyd


Another brick in the wall, és una de les cançons més conegudes de Pink Floyd publicada junt amb l'àlbum The Wall l'any 1980. Aquesta cançó, reflexa l’actitud dels professors davant els alumnes en la dècada dels quaranta, una actitud que no deixava expressar les opinions de l'alumne, una actitud de burla davant els pensaments de l'alumne, una actitud que controlava mentalment les idees dels alumnes i finalment, una actitud de no llibertat amb relació a l'opinió dels alumnes.
Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=IyotJ8KVDP4&NR=1

dissabte, 14 de febrer del 2009

L'ésser humà està condemnat a ser lliure?

La resposta a la pregunta, l’ésser humà està condemnat a ser lliure?. Jo dic que no. L’ésser humà està condemnat a no ser lliure. Des del moment en que naixem, estem determinat a no ser lliures, sobretot externament, ja que, no triem néixer o formar part d’aquesta societat. L’ésser humà és lliurat al món. El verb néixer, implica un altre verb, morir. Amb aquests dos termes complementaris, hem vull referir que quan naixem, no podem triar nosaltres si morim o no, és a dir, no som lliures ja que ningú es pot escapar o lliurar de la mort

D’altre banda, la llibertat externa, crec que va lligada amb el lloc d’origen, el país on naixem i ens desenvolupem. Esmento aquesta idea, perquè crec que si comparem la nostre societat espanyola amb la societat per exemple de Nigèria, la llibertat d’escollir és molt diferent i molt més limitada una que l’altre. Un ciutadà espanyol de setze anys pot escollir entre treballar, fer mòduls i batxillerat, aquests si que tenen la llibertat d’escollir el que volen fer de cara al seu futur, però el 85% dels nen nigerians no la tenen.

dijous, 5 de febrer del 2009

Realment és aquest el nostre destí o el podem canviar?







El destí

El destí, crec que és un concepte que va molt relacionat amb la negació de llibertat, es a dir, fem el que fem estem predestinats. Per això, jo no crec en el destí. El significat de la paraula destí, el trobo una mica absurd, ja que, si tothom té fixat per endavant tots els esdeveniment que en un futur li passaran, no tindria sentit ni lluitar per els nostres somnis, ni viure. Realment si l’ésser humà estigués fortament relacionat amb el destí seriem com una espècie de titelles conduïdes i dominades per aquest concepte. Tot el que féssim seria absurd perquè no tindria ninguna finalitat ni raó. Apart d’aquesta força sobrehumana que ens té fixats tots els esdeveniments posteriors, el destí l’entenem molts cops com la sort que cadascú de nosaltres tenim al nostre interior. No estic d’acord ni amb un concepte ni amb un altre, perquè crec que tu mateix t’ has de buscar la teva pròpia sort i no esperar a que aquesta sort la provoqui el destí.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

Arguments a favor:
- Des que naixem fins que ens morim, la llibertat interna, no ens la pot treure ningú, excepte en ocasions molt concretes.
- També som lliures externament, des que naixem, però aquesta ens la podem treure nosaltres mateixos amb actes incorrectes o ens la poden treure en el cas d’una dictadura.
- Des del punt de vista de la nostra societat espanyola, tenim llibertat alhora d’escollir per exemple, si volem treballar, fer mòduls, batxillerat, etc...
- Sense tenir en compte les conseqüències, som lliures en el sentit, que, podem expressar-nos quan, com i a on vulguem.


Arguments en contra:
- No som lliures de del moment en que no podem escollir si formem part d’aquest món.
- Des d’un caire més científic, tampoc som lliures totalment, ja que, no podem triar el nostre codi genètic.
- Sobretot, la llibertat externa, és un tipus de llibertat provisional, perquè les persones la perden a causa dels actes que han comès, però, també depèn molt del lloc on has nascut, ja que, s’hi en aquell país hi ha una dictadura, les persones que hi visquin, no tindran llibertat externa.
- La llibertat interna, es creu que és totalment nostre, però no és del tot cert. També ens la poden treure per mitjà de rentats de cervell i de sectes.

dilluns, 2 de febrer del 2009

Definicions i exemples de fal·làcies.

1. Preguntes complexes:
Són preguntes que comporten pressuposicions.Ex: Ja has fet els deures?

2. Argument ad ignorantiam:
Arguments en el que es pretén que un enunciat és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat.Ex: ha sonat un mòbil a la classe. Com no apareix qui és el culpable? La classe és un grup i la culpa per a tots.

3. Argument circular:
Arguments en els quals, es fa una declaració i es defensa presentant raons que signifiquen el mateix.Ex: Després d’una setmana, aquest pa està com una pedra.

4. Argument ad hominem:
Argument en el qual, ataquem les persones i no a les idees.Ex: Com em pots dir que no menteixi, si tu ets el primer en fer-ho.

5. Argument d’autoritat :
S’intenta defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a la autoritat.Ex:
- La Revolució Francesa va esclatar en el 1789.- Perquè professora?- Per què ho dic jo.

6. Argument ad baculum:
Arguments que presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones per recolzar una determinada opinió.Ex: Si peques, aniràs a d’infern.

7. Argument ad poulum:
Es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que s’osté el parlant sense presentar cap prova.Ex: - Prometo que tot aquell que maltracti a la dona, anirà directe a la presó.

8. Argument ex populo:
Argument que consisteix a defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d’acord.Ex: Un noi entrega un treball al professor, aquest el perd, i comunica al alumne que no l’ha entregar, en canvi, tota la classe afirma que sí.

9. Argument post hoc, ergo propter hoc:
Argument, el qual, la successió temporal entre dos fenòmens, és una condició necessària.Ex: Un jugador de futbol, fa la senyal de la creu abans de sortir al camp, perquè la primera vegada que ho va fer va marcar uns quants gols.

10. La generalització precipitada:
Argument, el qual, consisteix a passar d’una proposició particular a una proposició universal.Ex:
- Tots els “manyos” son tossuts.- Tots els andalusos són borraixos.- Tots els catalans són garrepes.

11. Argument del pendent relliscós:
Argument que defensa l’ anomenat “efecte dominó”.Ex: Si tu no estudies, suspendràs i si vas suspenent, repetiràs de curs.