dijous, 5 de febrer del 2009

El destí

El destí, crec que és un concepte que va molt relacionat amb la negació de llibertat, es a dir, fem el que fem estem predestinats. Per això, jo no crec en el destí. El significat de la paraula destí, el trobo una mica absurd, ja que, si tothom té fixat per endavant tots els esdeveniment que en un futur li passaran, no tindria sentit ni lluitar per els nostres somnis, ni viure. Realment si l’ésser humà estigués fortament relacionat amb el destí seriem com una espècie de titelles conduïdes i dominades per aquest concepte. Tot el que féssim seria absurd perquè no tindria ninguna finalitat ni raó. Apart d’aquesta força sobrehumana que ens té fixats tots els esdeveniments posteriors, el destí l’entenem molts cops com la sort que cadascú de nosaltres tenim al nostre interior. No estic d’acord ni amb un concepte ni amb un altre, perquè crec que tu mateix t’ has de buscar la teva pròpia sort i no esperar a que aquesta sort la provoqui el destí.