Activitat 4 - Del no res no pot sortir res

Aquesta frase, utilitzada per Parménides ha sigut clau per el desenvolupament de la filosofia que ha arribat fins els nostres dies. Alguns filòsofs presocràtics l’utilitzen per raonar don provenen sobretot els diferents elements del logos i la physis, és a dir, aquests elements no poden tenir ningun origen concret, sino que són eterns i han estat sempre presents. Hi han múltiples conclusions sobre el significat d’aquesta frase, però totes tenen un punt en comú. No podem parlar del no res, ja que, no hi ha vocabulari existent per parlar-hi perque a la mínima que ja emprem termes existents per descriure el no res, estem descrivint alguna cosa que ja és, que es pot pensar i que és real. D’alguna forma ens trobem limitats per les postres pròpies paraules. D’aquest no res no podem extreure cap element tangible, ja que, aquests elements del cosmos són i han sigut constants sempre. Tot és en conjunt, una roda sense ningun inici ni final, sense passat ni futur, i a causa d’aquesta deducció, l’eternitat és l’opció correcta perque no es pot passar del no ésser al ésser.

Activitat 3

En els cinc petits fragments de Parmènides, podem analitzar la visió que ell té respecte l’ésser. El seu coneixement es basa en el que és i que no és no-esser. És a dir, l’ésser és únic, no hi ha un altre, és irrepetible i per tant en contraposició diu que no és i que és necessàriament no-ésser, ja que, com no existeix, no pots pensar-hi, no pots treure ninguna conclusió vàlida. D’altre banda, aquest ésser ens diu Parmènides, que és equivalent al pensament perquè el fet de pensar és real i per tant l’esser també ho és. En conclusió amb aquest raonament, és que allò que es pot dir i pensar ha de ser, ja que, sinó hi fos no hi podriem pensar ni dir perquè en el moment en que estem actuan vol dir que allò amb el que ens basem existeix perquè del no res no pot sortir res. Finalment, Parmènides veu l’ésser com una esfera eterna, que sempre retorna al mateix lloc. Una esfera present i continua.

Activitat 2

Heràclit, ens vol fer entendre en aquests fragments que l’home és un ésser capaç d’utilitzar la raó, però aquest ésser humà ignora i desconeix dels seus actes. D’altre banda, el filòsof creu que la naturalesa (physis) i el logos estan formats per elements contraposats però a la vegada dependents un de l’altre, ja que, un sense l’altre no podrien existir. Finalment, Heràclit ens fa veure que realment la natura està en un canvi etern i continu i que tot els elements per molt diferents que siguin estat totalment relacionats.

Els orígens de la filosofia

La filosofia grega no va començar a Atenes sinó a les colònies gregues de l'Àsia Menor. A ciutats com Milet, Efes, Clazòmenes, hi va haver condicions especials per produir aquesta nova manera de mirar el món i els éssers humans.

Activitat 1

Anaximandre agafa les dues referències de l’ésser humà: naixement i destrucció, segons les quals son imprescindibles per entendre un ordre en el temps. Interpreto que aquest ordre en el propi ésser humà que s’ha de preocupar, -segons les necessitats que li dona la vida -, de trobar un equilibri o que li porta a la destrucció, per exemple, si apliquem això a la actualitat i posant com a exemple l’escalfament del planeta, sinó es controla aquests ordre pot arribar un desordre provocat per la injustícia de l’ésser humà de no haver-lo conservat.

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - 2n de Batxillerat

Aquest curs, estudiarem els diferents filòsofs que han agut des dels inicis de la filosofia fins als nostres dies i els diferents pensaments i opinions que aquests filòsofs tenen sobre les grans qüestions que es plantegen i sobre un gran ventall de temes filosòfics.