Activitat 3

En els cinc petits fragments de Parmènides, podem analitzar la visió que ell té respecte l’ésser. El seu coneixement es basa en el que és i que no és no-esser. És a dir, l’ésser és únic, no hi ha un altre, és irrepetible i per tant en contraposició diu que no és i que és necessàriament no-ésser, ja que, com no existeix, no pots pensar-hi, no pots treure ninguna conclusió vàlida. D’altre banda, aquest ésser ens diu Parmènides, que és equivalent al pensament perquè el fet de pensar és real i per tant l’esser també ho és. En conclusió amb aquest raonament, és que allò que es pot dir i pensar ha de ser, ja que, sinó hi fos no hi podriem pensar ni dir perquè en el moment en que estem actuan vol dir que allò amb el que ens basem existeix perquè del no res no pot sortir res. Finalment, Parmènides veu l’ésser com una esfera eterna, que sempre retorna al mateix lloc. Una esfera present i continua.