Activitat 6 - Comentari de "El mite de la caverna".

Aquest diàleg entre Sòcrates i Glaucó, ens mostra el contrast entre un món intel·ligible i un món sensible. Aquesta dualitat entra aquests dos conceptes ens els explica amb l’exemple dels homes que estan empresonats dins d’una espècie de cova. Plató ens introdueix aquest exemple perquè es pugui distingir i veure clara la idea que ell ens vol transmetre. Aquests presoners dins la cova, a causa del pas de altres individus i objectes veuen projectats en ells múltiples ombres per la llum del Sol. Però el que aquests presoners veuen no és l’objecte ni el so real dels individus que parlen sinó una falsa visió o idea d’aquest objectes, una visió de les pròpies ombres. Més tard, Plató ens explica què passaria si un d’aquest homes l’alliberessin a l’exterior. Aquest ésser, un cop fora de la caverna i acostumat al reflex i la llum del sol veuria un altre concepte i idea de les coses que van passant, que per a ell són una falsa realitat, ja que tots els objectes es mostren totalment diferents a com ell els veia i observava a l’interior. Aquest home li semblarà més vertader el que veia anteriorment que no pas el que veu ara un cop al exterior de la caverna, però realment la visió que ells tenien des de l’interior de la caverna era l’aparença i el que ell veu un cop a l’exterior és la realitat. Finalment, si aquest home el retornéssim en el lloc on estava anteriorment hauria de discutir entre els seus companys presoners, de les diferències que hi ha entre el que veuen ells i el que ha vist ell en el exterior, ja que, els presoners només veuen les ombres dels objectes i les persones que passen, però l’home que ha sortit a l’exterior d’aquesta caverna ha vist tot el concepte de l’objecte, és a dir, l’objecte en si. Amb aquest contrast entre realitat i aparença, Plató ens vol definir el món intel·ligible, que és ideal, perfecte i mortal i fen referència al món exterior, a diferència del món sensible, que no és més que una copia de l’altre referint-se especialment a l’interior de la caverna.

Explicació a través d'un vídeo, de "El mite de la caverna":
http://www.youtube.com/watch?v=nxVwsKNv08Q

Activitat 5

En aquest text, Plató fa referència al intel·lectualisme moral formulat per Sòcrates. Basant-nos en les pautes d’aquest mètode que fa referència el filòsof podem dir que ell afirma que la gent normal creu que el coneixement no ens governa, és a dir, no es domina la ciència sinó un altre tipus de coneixement racional. Per tant, hi ha gent que considera que l’ésser humà és racional. L’anima segons Plató creu que té una part racional i irracional, alhora que també creu que el saber coneixement i ciència és una cosa bella.
Aquell que coneix el bé i el mal fa el bé, ja que, si fa el mal vol dir que no coneix el bé i per tant aquestes persones segons la teoria que fa referència en el text, haurien d’anar a l’escola i no a la presó. Aquesta ciència és per a l’home la millor auxiliar de l’enteniment perquè hi han persones que es deixen portar per les passions i no per les raons, és a dir, són esclaus del plaer. Però al contrari d’aquestes persones estan las que dominen la raó que saben que han de fer i com han d’actuar en cada moment.

PROJECTE 1. Georg Wilhelm Friedrich Hegel - Vida i obra

Filòsof alemany, i màxim representant del liberalsime, va nèixer a Stuttgart el 27 d’agost de 1770, fill d’un funcionari de la hisenda pública, Hegel va créixer en un ambient pietista protestant y va estudiar els clàssics grecs i llatins. Animat per el seu pare per fer-se pastor protestant, en el 1788 va ingressar al seminari de la Universitat de Tubinga, on va començar una amistat amb el poeta Friedrich Hölderlin y el filòsof Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling, compartint amb ells el seu entusiasme per la Revolució Francesa i l’antiguitat clàssica. Després de completar un curs de Filosofia i Teologia, i decidir que no volia seguir la carrera religiosa, en el 179 va començar a exercir coma preceptor a Berna (Suiza). L’any 1797 va aconseguir un càrrec similar a Frankfurt, però dos anys més tard el seu pare va morir, deixant-li una herència que li va permetre abandonar el seu treball com a tutor.

En el 1801 es va traslladar a la Universitat de Jena, on va estudiar, escriure i on va aconseguir un lloc com a professor. Allà va concloure la Fenomenologia del esperit (1807), una de les seves obres més importants. Va estar a Jena fins octubre de 1806, quan la ciutat va ser ocupada per les tropes franceses i per aquesta raó es va veure obligat a fugir. Des de 1807 fins 1809, un cop gastada la herència paterna, va treballar com a redactor en l diari Bamberger Zeitung de Baviera. Però, el periodisme no li va agradar i l’any 1809 es va traslladar a Nuremberg.

Durant els anys que va residir a Nuremberg, Hegel va conèixer i va contraure matrimoni amb Marie von Tucher, de qui va tenir tres fills: una nena (que va morir al poc de néixer) i dos nens. Abans del seu matrimoni, Hegel havia tingut un fill il·legítim que acabaria vivint a la llar dels Hegel. Després de haver treballat amb la seva redacció durant sis anys, va publicar a Nuremberg un altre dels mes coneguts escrits, Ciència de la Lògica (1812-1816). En el 1816 va acceptar la càtedra de Filosofia a la Universitat de Heidelberg i, poc després va publicar de forma sistemàtica els seus pensaments filosòfics a la seva obra, Enciclopèdia de les ciències filosòfiques (1817). Seguidament, en el 1817 va ingressar a la Universitat de Berlín, institució en la qual va esposar i ensenyar el conjunt del seu pensament fins la seva mort, en aquella mateixa ciutat el 14 de novembre de 1831.

La última gran obra publicada per Hegel va ser La filosofia del Dret (1821), encara que algunes notes de les seves conferències i classes, junt amb apunts dels seus alumnes, van ser publicats després de la seva mort. En el conjunt d’aquests treballs es troben Estètica(1832), Lliçons sobre la filosofia de la religió (1832), Lliçons de la història de la filosofia (1833-1836) i Lliçons de la filosofia de la història (1837). Molt influït per les idees dels grans pensadors grecs, també conegué les obres del holandès Baruch Spinoza, Johann Gottlieb Fichte y Schelling. La filosofia de Hegel va sorgir estretament vinculada amb la situació social, cultural i filosòfica del seu temps, a la vegada que és una resposta racional als problemes plantejats per aquella situació.

Pàgines amb més informació sobre la seva vida i principalement la seva obra:

http://www.monografias.com/trabajos10/geor/geor.shtml

http://www.tarahumaralibros.com/especial/?id=55481