Filòsof alemany, i màxim representant del liberalsime, va nèixer a Stuttgart el 27 d’agost de 1770, fill d’un funcionari de la hisenda pública, Hegel va créixer en un ambient pietista protestant y va estudiar els clàssics grecs i llatins. Animat per el seu pare per fer-se pastor protestant, en el 1788 va ingressar al seminari de la Universitat de Tubinga, on va començar una amistat amb el poeta Friedrich Hölderlin y el filòsof Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling, compartint amb ells el seu entusiasme per la Revolució Francesa i l’antiguitat clàssica. Després de completar un curs de Filosofia i Teologia, i decidir que no volia seguir la carrera religiosa, en el 179 va començar a exercir coma preceptor a Berna (Suiza). L’any 1797 va aconseguir un càrrec similar a Frankfurt, però dos anys més tard el seu pare va morir, deixant-li una herència que li va permetre abandonar el seu treball com a tutor.En el 1801 es va traslladar a la Universitat de Jena, on va estudiar, escriure i on va aconseguir un lloc com a professor. Allà va concloure la Fenomenologia del esperit (1807), una de les seves obres més importants. Va estar a Jena fins octubre de 1806, quan la ciutat va ser ocupada per les tropes franceses i per aquesta raó es va veure obligat a fugir. Des de 1807 fins 1809, un cop gastada la herència paterna, va treballar com a redactor en l diari Bamberger Zeitung de Baviera. Però, el periodisme no li va agradar i l’any 1809 es va traslladar a Nuremberg.
Durant els anys que va residir a Nuremberg, Hegel va conèixer i va contraure matrimoni amb Marie von Tucher, de qui va tenir tres fills: una nena (que va morir al poc de néixer) i dos nens. Abans del seu matrimoni, Hegel havia tingut un fill il·legítim que acabaria vivint a la llar dels Hegel. Després de haver treballat amb la seva redacció durant sis anys, va publicar a Nuremberg un altre dels mes coneguts escrits, Ciència de la Lògica (1812-1816). En el 1816 va acceptar la càtedra de Filosofia a la Universitat de Heidelberg i, poc després va publicar de forma sistemàtica els seus pensaments filosòfics a la seva obra, Enciclopèdia de les ciències filosòfiques (1817). Seguidament, en el 1817 va ingressar a la Universitat de Berlín, institució en la qual va esposar i ensenyar el conjunt del seu pensament fins la seva mort, en aquella mateixa ciutat el 14 de novembre de 1831.
La última gran obra publicada per Hegel va ser La filosofia del Dret (1821), encara que algunes notes de les seves conferències i classes, junt amb apunts dels seus alumnes, van ser publicats després de la seva mort. En el conjunt d’aquests treballs es troben Estètica(1832), Lliçons sobre la filosofia de la religió (1832), Lliçons de la història de la filosofia (1833-1836) i Lliçons de la filosofia de la història (1837). Molt influït per les idees dels grans pensadors grecs, també conegué les obres del holandès Baruch Spinoza, Johann Gottlieb Fichte y Schelling. La filosofia de Hegel va sorgir estretament vinculada amb la situació social, cultural i filosòfica del seu temps, a la vegada que és una resposta racional als problemes plantejats per aquella situació.
La última gran obra publicada per Hegel va ser La filosofia del Dret (1821), encara que algunes notes de les seves conferències i classes, junt amb apunts dels seus alumnes, van ser publicats després de la seva mort. En el conjunt d’aquests treballs es troben Estètica(1832), Lliçons sobre la filosofia de la religió (1832), Lliçons de la història de la filosofia (1833-1836) i Lliçons de la filosofia de la història (1837). Molt influït per les idees dels grans pensadors grecs, també conegué les obres del holandès Baruch Spinoza, Johann Gottlieb Fichte y Schelling. La filosofia de Hegel va sorgir estretament vinculada amb la situació social, cultural i filosòfica del seu temps, a la vegada que és una resposta racional als problemes plantejats per aquella situació.
Pàgines amb més informació sobre la seva vida i principalement la seva obra:
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada