Activitat 10

En aquest petit fragment del Fedó, Plató ens mostra i ens explica la seva concepció de l’ànima i el cos, la qual pertany a la seva època de maduresa. Plató comenta explicant-nos el significat de l’ànima en si i la seva relació amb el cos i totes les coses sensibles que aquest comporta. Aquesta ànima, és un concepte que pertany al món intel·ligible, però a causa de la unió accidental entre cos i ànima, l’ésser humà està destinat a viure sense conèixer realment el seu objectiu, és a dir, el que realment desitja, la veritat. Per tant, les persones solament podem arribar a la veritat, quan aquesta ànima pregonera del cos es separi d’aquest, ja que, el cos és un organisme replet de desitjos i plaers, els quals no són més que matèria i els quals, ens desvien del nostre objectiu. Aquestes coses pertanyents al món sensible ens impedeixen descobrir la realitat absoluta perquè fins que no morim, la dualitat entre cos i ànima i el lligam el qual les uneix, no es trencarà. És a dir, únicament podem arribar al món de les idees amb la mort. Per tant, durant el llarg curs de la nostre vida no podem obtindre una raó absoluta sinó només apropar-nos a aquesta idea i aquest serà el filòsof, que a diferència d’altres pressionats per els plaers, intentarà arribar a aquestes idees immutables i indivisibles i es prepararà per la mort, ja que, és l’única via per arribar a conèixer la veritat.