Activitat 22

En aquest fragment de l’anàlisi de causalitat, Hume ens mostra no tan sols una visió sobre el concepte de relació causa i efecte, sinó també ens explica la crítica a la relació de causalitat.
Amb l’exemple que explica respecte Adam, es veu molt clara l’evidència de les afirmacions de Hume, aj que només podré analitzar els fets que s’esdevenen a través de l’experiència, és a dir, mitjançant la conjucció constant podem deduir i fer suposicions del que probablement succeirà. Però, en el cas d’Adam s’observa un punt de vista totalment diferent perquè aquest no parteix de l’experiència i per tant no té cap certesa sobre el que pot succeir en un futur. A diferència d’aquest personatge, la societat mitjançant els hàbits i costums ja viscuts, ens ajuden a guiar el nostre coneixement, en certa forma incomplet, a afirmar un costum que és i ha sigut però podria no ser com nosaltres esperem que ho sigui.
Per últim, segons Hume podem estar segurs que entre un fet i un altre, és a dir, entra una causa i efecte no hi ha d’haver necessàriament una connexió necessària, sinó només la seguretat que ens transmet la incertesa sobre com seran i actuaran determinades lleis sobre els objectes en un futur. Llevat d’això podem dir que mai captarem una certesa absoluta sobre la igualtat del futur envers el passat, ja que només hi ha probabilitat, experiència i costum.