DEFINICIONS:

Intel·lectualisme moral: posició que identifica el saber amb la virtut.

Maièutica: és l'art de donar a llum la veritat.

Hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer.

Feliçitat (Aristòtil): per Aristòtil, la feliçitat és du a terme l'activitat pròpia de l'ésser humà, és a dir, l'activitat intel·lectual.

Prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, porposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: consisteix en ser concient, de que el món exterior no està a les nostres mans .

Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa més els plaers i menys el dolor.

Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem es sotmet per la bondat de les regles que considerem morals per la bondat de les conseqüències.

Ética deontològica: ética que es centra més en el deure moral que no pas en la felicitat.

Imperatiu categòric: ordre que obliga de forma universal i mana sense condicions, sense prometre res a canvi.

Dignitat humana: és una idea que afirma, que l'ésser autònom és únic i no té preu, sinó dignitat.

Intuïcionisme dels valors: afirma que podem captar esl valors a través d'una intuició emocional.

Comunitarisme: és una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.

Universalisme: defensa que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.