És realment millor ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet?

Mill diu que és millor ser: “ Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet", és a dir, és millor ser “una persona insatisfeta que un porc satisfet”. Primerament, aquesta frase té un ampli ventall d’ opinions diferents, les quals, jo defenso per una banda la del Sòcrates insatisfet i d’altre banda la del ximple satisfet.

L’opinió de Mill respecte els plaers superiors i inferiors, trobo que és un pensament que generalitza i engloba bastant el que és una opinió diferent per a cadascú de nosaltres. Personalment, estic d’acord amb que és millor ser una persona insatisfeta i anar sempre més enllà i, per dir-ho d’alguna manera no conformar-te solament amb el que tens. Però no sempre s’ha de viure insatisfet, ja que, al llarg de la vida poden succeir infinitat de coses i en moltes ocasions, més val ser un ximple i feliç satisfet que un amargat insatisfet. La frase de Mill reflexa el que és el seu pensament i com veu ell el que pot ser o no millor o pitjor. Finalment, i des del meu punt de vista, el millor és no partir tan d’un pensament intolerant respecte a una forma de ser i buscar un terme mitjà entre ser satisfet i insatisfet.