Activitat 11

El gran filòsof intel·lectualista Aristòtil, ha sigut igual que el seu mestre Plató, una gran influència per a tota la filosofia posterior. Però, no tot són semblances el que relaciona Aristòtil i Plató, ja que, la teoria idealista platònica ha estat criticada i modificada en certs aspectes per la visió realista d’ Aristòtil, tot i que, fa referència en moltes ocasions a les afirmacions formulades per Plató. La característica i diferència principal entre aquest dos grans filòsofs, és que Plató actua de forma transcendent i Aristòtil actua des de dintre de la realitat, per tant, de forma immanent. A més a més, un altre aspecte molt significatiu que marca una gran marge entre les seves teories, és la crítica d’ Aristòtil fen referència al món intel·ligible i sensible i la relació entre les idees i les coses, ja que, Plató diu que les idees eren causes de les coses, en canvi, Aristòtil afirma que les idees no tenen perquè explicar les causes de les coses.

Un cop analitzats els principals trets d’ambdós filòsofs, Aristòtil des del punt de vista personal és el que crec que té una base i una explicació de les coses sensibles i la seva essència, més coherent. Aquesta decantació per aquest filòsof es deguda, a la defensa d’unes afirmacions molt més possibles i vertaderes que les de Plató. A causa del realisme aristotèlic, la teoria està basada en aspectes molt més propensos a la societat i molt més creïbles i entenedors. La creença de Plató en un món intel·ligible, el qual, està format per idees, les quals, estan separades de les coses sensibles i de la matèria, em fa pensar en una teoria més abstracta que ens allunya de l’obtenció de la realitat i la captació de l’essència i ens posiciona en un món sensible replet d’aparences, el qual, per Aristòtil és en aquest món on podem arribar a la veritat absoluta.