PROJECTE 2. Situació històrica europea a principis del segle XIX.

A principis del segle XIX, l’emperador de França, Napoleó Bonaparte havia vençut als països enemics –Àustria i Rússia -, menys Anglaterra. I, per impedir el comerç britànic amb Europa, va ordenar el bloqueig continental a les embarcacions angleses.

Portugal era aliat de Gran Bretanya. Per aquesta raó, es va negar a participar del bloqueig. Com a resposta, els francesos van envair territori portuguès. La Cort lusitana es va refugiar a la seva colònia americana del Brasil on va estar fins el 1821. A la Península Ibèrica, les forces franceses es van apoderar també de Espanya. El rei Ferran VII va quedar en mans de l’emperador francès. En nombre del monarca captiu, els espanyols van reaccionar a la invasió. Per lluitar per la reconquesta del seu territori van formar juntes en diferents ciutats, coordinades després amb la Junta Central a Sevilla.

A la Campanya de Rússia, l’exèrcit napoleònic va patir moltes baixes a causa del fred. Finalment, a l’octubre de 1813 va ser derrotat per els aliats –Àustria i Rússia- a Leipzig. El 31 de març de 1814 els guanyadors van entrar a París. Napoleó va ser desterrat a l’Illa de Elba, prop de la costa italiana. Així es va iniciar a França la Restauració sota el regnat de Lluís XVIII.

A França, el rei Lluís XVIII, va iniciar l’any 1814 la Restauració jurant una “Carta”. A partir d’aquell moment, els súbdits tenien algunes confessions.
- Eleccions per càrregs públics.
- Llibertat religiosa i de premsa.
- Les càrregues impositives es distribuiran entre tots els ciutadans.

A Lluís XVIII el va succeir el seu germà l’any 1824, Carles X. Sis anys més tard, al dissoldre la cambra de diputats i no respectar la llibertat de premsa va provocar l’esclat de la revolució que introduí a Lluís Felip de Orleans.
La Revolució Francesa de 1830, va provocar una reacció en cadena a altres llocs d’Europa: Bèlgica es va independitzar d’Holanda, i Polònia de Rússia. Lluís Felip va regnar amb el suport de la burgesia liberal integrada per comerciants i industrials. Però, el rei va restringir la llibertat de premsa quan aquests sectors van començar a reclamar el sufragi universal i els socialistes van pretendre expropiar les riqueses als capitalistes. Va se rel comen¡ament de la Revolució de 1848.

A més a més, la imposició d’un nou ordre socioeconòmic i jurídic, demandat del liberalisme, era una realitat a l’Europa del segle XIX, i es va vincular a través del cercle revolucionari obert l’any 1789 i continuat en el 1830 i 1848, el de les Revolucions burgeses i liberals europees.