Activitat 20

La filosofia del jo és una activitat de raonament i reflexió la qual, un cop estudiades les teories intuïdes per Descartes, semblen impossibles de contradir. Però, potser els atributs que complementen el concepte i essència del jo no són del tot ferms i indestructibles. És a dir, l’escepticisme més absolut pot arribar a dissoldre el dogmatisme més pur, en un àmbit cartesià contradictori, en el que els cossos i sobretot Déu estan justificats com a afirmacions veritables i absolutes a través del jo. Per tant, la construcció d’una filosofia amb un element essencial, el subjecte.
A partir d’aquí, serà quan mitjançant una filosofia que parteix de l’ésser humà, Hume raonarà i negarà l’existència immutable i intemporal del jo, afegint arguments sòlids els quals podem extreure la impossibilitat d’arribar a una existència de la veritat i per tant, la contradicció a l’única realitat absoluta i vàlida de Descartes, el jo.
Per últim, segons el meu punt de vista, el jo no pot existir, ja que és un concepte el qual manca de raonament perquè aquest és intemporal pel fet de dependre d’una existència total i d’una impressió, la qual no ens mostra ni l’existència ni la causa de les coses.