Georg Wilhelm Friedrich Hegel va ser el filòsof, el qual va emfatitzar el idealisme alemany. Aquest idealisme, també anomenat idealisme hegelià, va marcar un abans i un després en la història de la filosofia.
Per a Hegel, la filosofia és l’autoreflexió de l’esperit, entès com la realitat que va desenvolupant-se des del que és simple i inferior fins al que és complex i superior, tal com és l’Esperit Absolut. Per tant, la filosofia seria la realització d’aquest Esperit Absolut que pot identificar-se com l’autoconeixement de Déu en si mateix, que és la totalitat de la realitat al llarg del temps i de la història humana. Aquesta realitat, ha d’experimentar tres fases del anomenat procés dialèctic, la simplicitat, escissió i reconciliació. És a dir, l’evolució d’un concepte que a la vegada va formant repetidament nous contrasts que troben la seva solució, la qual dóna lloc a nous contrasts i solucions.
Però, el caràcter de la dialèctica de Hegel no només abasta l’estructura de la realitat sinó també la del coneixement. La teoria que tracta sobre la realitat també requereix una referència sobre aquest coneixement i també envers el saber i el pensar. Per tant, Hegel afirma que a causa que la realitat sigui dialèctica el coneixement també ho serà, a més a més de considerar les diferències entre realitat i coneixement, inadequades.
En definitiva, la filosofia de Hegel es redueix en un concepte clau, la realitat per part de l’home és comprendre tot el desenvolupament de l’esperit.
Aquí, podreu trobar informació més detallada sobre la filosofia i el pensament hegelià:
http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=588
http://www.uca.edu.sv/facultad/chn/c1170/aproximacionahegel.html
http://www.monografias.com/trabajos10/geor/geor.shtml
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada