Zubiri, Xavier (1898-1983)

Filòsof espanyol, considerat com el màxim exponent de la generació del vint-i-set. Va néixer a Sant Sebastià i va estudiar a Madrid, on va ser alumne d'Ortega i de Zaragüeta. Va prosseguir els seus estudis de filosofia i teologia a Lovaina i Roma, en la universitat Gregoriana de la qual es va doctorar en teologia. El 1923 es va doctorar en filosofia per la universitat de Madrid amb una tesi dirigida per Ortega titulada Assaig d'una teoria fenomenològica del judici. Va ser ordenat sacerdot, encara que posteriorment, a petició pròpia, va tornar a l'estat laic per contreure matrimoni. Durant els anys 1928 a 1931 va estar a Alemanya, on va estudiar fenomenologia i va ser deixeble de Husserl i Heidegger. Va completar la seva formació estudiant matemàtiques amb Rei Pastor i Zermelo, i física amb L. de Broglie i Schrödinger. Entre 1936 i 1940 va ensenyar a la universitat de Madrid, i va impartir cursos a París. De 1940 a 1942 va ensenyar a la universitat de Barcelona. No obstant això, la dificultat d'ensenyar en una situació de falta de llibertats el va induir a abandonar la carrera acadèmica. Per això, va abandonar el seu lloc a la universitat para dedicar-se plenament a la investigació, que va compaginar amb cursos impartits en seminaris privats. El 1973 va ser invitat personalment per Pau VI per impartir un curs a la universitat Gregoriana de Roma, i el 1982 va rebre el premi Ramón i Cajal d'investigació, que va compartir amb Severo Ochoa.La seva filosofia manifesta la influència del pensament escolàstic, d'Ortega, de Dilthey, de la fenomenologia, de Heidegger i de les filosofies de la existència, que uneix amb els seus importants coneixements científics, de llengües clàssiques i d'història de les religions. Però, més enllà d'aquestes influències, va desenvolupar una filosofia que no s'enquadra dins cap corrent filosòfic determinat. La seva producció intel·lectual ha estat més aviat parca, encara que les seves obres sempre van despertar grans expectatives.