Aquest text de Descart ens explica i raona com mitjançant una sèrie de meditacions i coneixements, el filòsof aconsegueix arribar a la certesa total i absoluta dissolent així, en aquest cas, qualsevol teoria o suposició escèptica. En questa demostració basada en el dubte, hi apareixen tres esglaons diferents on Descart dubta dels diferents elements que cada un conté trobant finalment, una primera evidència constant i indestructible. Aquests tres passos per arribar, al que serà per al filòsof, el centre de la filosofia, són:
Primerament, l’acció de dubtar en els sentits per la raó, la qual les coses probables que ens proporcionen aquests sentits, ens enganyen i per tant, no ens hem de refiar d’aquells que ens han enganyat almenys una vegada.
En segon lloc, la incapacitat de distingir una realitat vertadera, ja que no sabem del cert si la realitat es troba en un concepte present o en un món distingit per els somnis.
A continuació, després de sotmetre en dubte aquests aspectes, junt també amb les qualitats primàries, Descart posa en dubte les diferents veritats matemàtiques, formulant juntament dos hipòtesis per poder reforçar aquest coneixement lògic.
Finalment, aconsegueix a través de l’elaboració precisa de múltiples mètodes i raonaments, una important evidència i síntesi, la qual ens porta a una filosofia metòdica basada en el jo, com a argument primari i immutable.
divendres, 12 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada