PROJECTE 3. Autors influents en la filosofia de Hegel.

Molt influït per les idees dels grans pensador grecs, encara que també va conèixer les obres de l’holandès Baruch Spinoza, del escriptor francès Jean-Jacques Rousseau i d’altres autors alemanys com Immanuel Kant, Johann Gottlieb Fichte i Schelling. Encara que moltes vegades les seves teories van discrepar dels autors anomenats, la influència que van exercir sobre ell es evident en els seus escrits.

L'obra de Hegel es pot considerar com la maduresa filosòfica i cultural de la tradició occidental. La seva filosofia passa per ser l'últim gran sistema filosòfic, en el qual conflueixen pràcticament totes les filosofies anteriors. El mateix Hegel va interpretar així el seu sistema, com l'estat de maduració i unitat interna de tot el pensament anterior a ell (així ho fa en les seves Lliçons sobre la història de la filosofia). La filosofia de Hegel es basa en la relació entre els dos conceptes fonamentals de la filosofia anterior: la natura (en la filosofia grega) i l'esperit (en la filosofia cristiana i, a partir de Descartes, en la filosofia moderna). Hegel pretén la unitat interna i la connexió entre natura i esperit, de manera que pugui elaborar una teoria unitària, total i tancada sobre la realitat en la seva totalitat. Però per a això Hegel necessitava revisar i superar la filosofia de Kant, que era la que havia assolit major maduresa però que, en canvi, oferia més dificultats per a aquest projecte de sistema filosòfic unitari, tancat i total.

Aristòtil concebia la filosofia com la tendència a un saber universal i necessari de la realitat total. Per a Kant aquesta tasca serà una cosa inabastable per la limitada raó humana (i per això per a Kant la filosofia era una crítica). Hegel, corregeix Aristòtil afirmant que la filosofia ha de deixar de ser "tendència" al saber per ser un efectiu i ple Saber, i corregeix a Kant dient que ha de ser ciència (i, per tant, no crítica, sinó sistema) : el sistema absolut de la totalitat del real (un sistema racional).